La palla d’arròs, el residu que queda després de la collita, conté compostos amb efecte antienvelliment per a cosmètica i molècules útils per a adhesius del calçat. Un projecte impulsat per arrossers de l’Albufera de València, en col·laboració amb la Universitat Miguel Hernández (UMH), l’Institut Tecnològic del Calçat (Inescop) i l’empresa Analco, ha comprovat estes qualitats i establix les bases per a transformar un problema agrari en una nova font d’ingressos.
La iniciativa naix del sector arrosser i s’orienta a l’economia circular: convertir un subproducte abundant i de proximitat en matèries primeres per a indústries pròximes. En l’Albufera es generen unes 80.000 tones anuals de palla d’arròs. La seua retirada resulta complexa pels sòls entollats i l’alta humitat, la qual cosa històricament ha portat a optar per la crema o a mesclar la palla en el terreny mitjançant fangueo. Les dos pràctiques tenen efectes indesitjats: emissions i molèsties en poblacions pròximes, augment de la matèria orgànica i major risc de plagues.
De residu problemàtic a recurs local
El projecte també s’ha centrat en resoldre el coll de botella logístic: com extraure la palla amb independència de les condicions del terreny.
S’ha aconseguit amb l’adaptació d’una màquina llevaneu importada i equipada amb ferramentes específiques, capaç de treballar en sòls enfangats. Superat eixe obstacle, els impulsors asseguren un subministrament estable i quantificable, alineat amb els cicles de collita, i obrin la porta a una cadena de valor local de quilòmetre zero per a cosmètica i calçat.
Usos en cosmètica i calçat
En l’àmbit del calçat, la palla d’arròs aporta lignines i polioles aptes per a formular resines i adhesius amb resultats comparables als d’origen petroquímic. Este canvi permet reduir l’ús de dissolvents agressius i avançar cap a solucions més ecològiques en els processos industrials. En paral·lel, l’obtenció de polifenoles obri aplicacions cosmètiques: els assajos amb cremes mostren activitat antienvelliment gràcies al seu efecte despigmentant, fotoprotector i a la seua contribució a la fermesa de la pell.
Els quatre socis han iniciat els tràmits per a crear una empresa que operarà una planta de processament dedicada a l’aprofitament del residu. Amb això, es pretén reduir emissions de CO₂, evitar cremes i minimitzar problemes agronòmics associats a l’excés de matèria orgànica en els camps. A més, en tractar-se d’una matèria primera disponible cada campanya en zones arrosseres com l’Albufera, el subministrament resulta previsible i pròxim als pols industrials de cosmètica i calçat.
El professor de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica de la UMH Enrique Barrajón resumix la meta del projecte amb una frase: ‘L’objectiu és aconseguir que eixa palla deixe de ser un problema i passe a ser rendible per als arrossers’. La visió és clara: crear valor local amb un residu abundant i pròxim, i fer-lo amb rigor científic i suport tecnològic.
Per part seua, Pepe Castro, director autonòmic de projectes de la Va unir Llauradora, destaca l’avanç clau després de la prova de la maquinària adaptada: ‘Ara sabem com traure-la’. Amb la UMH i Inescop, defén que existix un pla de negoci ‘viable i interessant’ per a convertir-se en proveïdors de matèries primeres per al sector del calçat i la cosmètica. Si es consolida, el projecte tancarà el cercle: menys residus en el camp, menys emissions i més ingressos per als agricultors.
