Comunitats del PP rebutgen la quitació de deute oferit pel Govern en la Conferència de Presidents

Una majoria de les comunitats autònomes governades pel Partit Popular continuen rebutjant l’oferta de condonació de deute proposat pel Govern central, que sí que valoren territoris amb executius socialistes, com Astúries i Castella-la Manxa. Estes diferències es mantenen a poques setmanes de la pròxima Conferència de Presidents, convocada per al 6 de juny a Barcelona.

Les autonomies dirigides pel PP, entre les quals es troben Andalusia, Aragó, Balears, Cantàbria, Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Extremadura, La Rioja i Múrcia, insistixen que la prioritat ha de ser la reforma del sistema de finançament autonòmic, i no la condonació del deute, que qualifiquen de paperot, fum o parany.

Rebutjos i posicionaments clars

Estes posicions ja es van fer evidents al febrer, quan els consellers econòmics d’estos governs van abandonar la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en protesta, deixant plantada a la ministra d’Hisenda. La quitació de deute aprovat llavors va ser de 83.000 milions d’euros, l’objectiu dels quals és alleujar la càrrega financera de les autonomies més endeutades perquè puguen accedir als mercats privats.

Les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla no formen part d’esta dinàmica, però també reclamen que el repartiment de fons s’aborde amb prioritat. Navarra i el País Basc compten amb un sistema de finançament diferent; Navarra es mostraria disposada a acollir-se a una eventual condonació dins del marc del conveni navarrés, mentres que el País Basc ha acordat flexibilitzar els límits del seu endeutament.

Temes enfocats per al Govern

El Govern ha limitat els temes de la pròxima Conferència de Presidents a vivenda, Formació Professional i Universitat, no obstant això, les comunitats governades pel PP exigixen que s’incloga la reforma del sistema de finançament i el deute. En este context, cada territori ha expressat les seues prioritats i postures concretes.

Posicions per comunitats

Andalusia manté la seua negativa a la quitació, fins i tot després d’una reunió tècnica amb Hisenda que va durar només cinc minuts. Aragó considera la condonació una mutualización del deute per a beneficiar a Catalunya. Astúries, amb un govern socialista, sí que dona suport a la proposta de quitació.

Balears rebutja l’oferta i demana revisar el sistema de finançament, qualificant la condonació com un plat de llentilles. Canàries es mostra oberta a la quitació, encara que amb negociacions sobre les xifres i planteja la immigració com a prioritat. Cantàbria la considera fum i exigix la reforma del sistema de finançament.

Catalunya no sols accepta la quitació sinó que ja ha refinançat part del seu deute. Proposa la vivenda com a assumpte principal. Castella-la Manxa i el PSOE estan molt a favor de la condonació i demanen un fons transitori per al finançament autonòmic.

Castella i Lleó i la Comunitat de Madrid rebutgen la condonació i exigixen avaluar el compliment de compromisos previs. La Generalitat Valenciana, malgrat ser la comunitat més endeutada en termes de PIB, també la rebutja, proposant en canvi la reforma del sistema i l’energia.

Extremadura sol·licita un finançament just i s’oposa a la condonació, amb focus en un sistema elèctric estable i la continuïtat de la central nuclear de Almaraz. La Rioja manté la seua negativa, i proposa debatre temes com a professionals sanitaris, dependència i infraestructures ferroviàries.

Divisions i reptes per al futur

Este escenari reflectix profundes divisions polítiques i financeres entre les autonomies que compliquen aconseguir consensos en la Conferència de Presidents, la qual cosa posa en dubte l’efectivitat de les solucions per al sistema de finançament i la gestió de deute a Espanya.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Aemet activa avís groc el dijous per pluges de 60 l/m² en 12 hores en la Comunitat Valenciana

Aemet ha activat per a este dijous l'avís groc per pluges de fins a 60 l/m² en 12 hores a l'interior i nord de Castelló, sud de València i nord d'Alacant. A Alacant es prolonguen fins al dimecres els avisos per vent de 70 km/h i fenòmens costaners amb ones de 3 metres.

Castro ja supera a Calero en punts però ha d’elevar la mitjana per a la salvació

Luís Castro ja ha sumat més punts que Julián Calero en menys partits al capdavant del Llevant, però la mitjana de 1,1 per jornada no li aconseguix per a evitar el descens.

Guardamar ha posat en marxa un sistema de sensors per a estudiar l’erosió del litoral

Guardamar ha posat en marxa un sistema de sensors per a monitorar la dinàmica del seu litoral. Les dades en continu serviran per a modelitzar i decidir.

Pérez Llorca atribuïx la baixada de l’atur al febrer a les polítiques del Consell

La desocupació baixa al febrer en la Comunitat Valenciana. El Consell defén que la seua estratègia de formació, suport a la contractació i simplificació ja es traduïx en més ocupació, amb avanços en indefinits, dones, jóvens i indústria.

Martínez Mus situa la logística i la modernització del transport com a eixos estratègics de la Comunitat

El Consell presenta el full de ruta de la Mesa d'Innovació en Logística Terrestre per Carretera amb sis reptes prioritaris. El pla s'alinea amb l'Estratègia de Reindustrialització 2024-2028.

Catalá esperarà a l’informe de la Generalitat per a fixar el doble topònim de la ciutat

Catalá ha avançat que decidirà el doble topònim quan reba l'informe de la Generalitat i defén que el nom vaja primer en valencià i després en castellà. En el mateix acte, ha presentat 63 nous agents de la USAP i ha destacat el descens de la delinqüència.

L’IVIE xifra en 36,1 milions l’impacte de la Marató i Mitja Marató en l’economia valenciana

La Marató i la Mitja Marató València Trinidad Alfonso Zurich van generar 36,1 milions d'impacte directe i més de mil ocupacions, amb l'hostaleria com a gran beneficiada. El gasto turístic va aconseguir 59 milions en la marató i va fregar els 14 en el mitjà, impulsat per l'alta presència de corredors estrangers.

Mercadona dona 3.083 tones d’aliments en 2025 a entitats socials de la Comunitat Valenciana

Mercadona ha donat 3.083 tones d'aliments en 2025 a entitats socials de la Comunitat Valenciana, equivalents a 51.376 carros. L'acció s'emmarca en el seu pla contra el desaprofitament i es complementa amb 550 equips donats a 130 organitzacions.