L’IVAM acull des d’este dimarts i fins al 7 de febrer de 2027 l’exposició ‘L’aura d’una saga moderna: Ignacio, José i Marisa Pinazo’, que reunix 138 obres entre pintures, dibuixos i documentació. Comissariada per Javier Pérez Rojas, la mostra revisa la modernitat artística a través del diàleg entre avi, pare i filla, i proposa un recorregut que il·lumina connexions, diferències i continuïtats sense perdre la veu pròpia de cada creador.
La directora del museu, Blanca de la Torre, ha resumit l’enfocament: ‘L’exposició aborda les relacions existents entre Ignacio Pinazo, el seu fill José i la seua neta Marisa, l’evolució gradual de cada un d’ells i com el treball artístic de cada un va mantindre el seu propi rumb’. Al seu juí, el projecte ‘permet traçar un atractiu recorregut des del Naturalisme i el Modernisme fins a l’Art déco’, de manera que el visitant pot llegir com es transformen els llenguatges al llarg de tres generacions.
El context històric també és present: entre 1870 i 1920, València va ser un dels nuclis artístics més influents, amb sagues com els Capuz, els López, els Benlliure, els Sorolla o els Pinazo. Des d’ací, l’exposició proposa entendre la modernitat com un procés viu, on la renovació plàstica arrela en el taller familiar i s’obri després a l’escena nacional i internacional.
El clan dels Pinazo
Pérez Rojas ha recordat en una de les seues notes curatoriales: ‘El gran mestre Ignasi Pinazo i Camarlench va tindre dos fills que es van dedicar a l’art, José i Ignacio Pinazo Martínez, el primer pintor i el segon escultor. I després Marisa Pinazo Mitjans, filla de José Pinazo, va donar continuïtat a l’art de la pintura dins de la tercera generació’. En eixe marc, l’exposició ordena obres i documents per a mostrar com cada trajectòria s’alimenta de l’anterior i, al mateix temps, busca el seu propi camí.
El comissari ha destacat que convé reivindicar a José Pinazo perquè, en les seues paraules, ‘potser és, després de Sorolla, el més internacional‘. També ha subratllat la recuperació de Marisa Pinazo, ‘absolutament ignorada i desconeguda’, una creadora de la qual a penes es conserven peces en col·leccions públiques i de la qual només es coneix un dibuix en el Museu Reina Sofia. El projecte reforça eixa visibilització en situar-la en diàleg amb el seu avi i el seu pare.
Blanca de la Torre ha afegit que ‘Moltes de les pintures de Marisa incloses en l’exposició mai s’havien exposat al públic amb anterioritat’. Esta condició inèdita dota al recorregut d’un interés especial, perquè permet observar matisos d’una producció més escassa però significativa, que aporta noves lectures al relat familiar.
El catàleg de Marisa és el més reduït dels tres Pinazo. Sobre les raons, el comissari ha explicat: ‘Va haver de superar la crisi que li produïx la inesperada mort del seu pare i, a més, la seua producció artística s’interromp durant la Guerra Civil‘, i subratlla que el conjunt de dibuixos reunits és ‘molt interessant’. El guió expositiu integra estes circumstàncies biogràfiques com a claus de lectura sense desbordar el focus en l’obra.
Retrats i transmissió de l’ofici
El recorregut s’obri amb els retrats familiars, un gènere en el qual Ignacio Pinazo va aconseguir reconeixement i que també va cultivar José. Entre ells destaquen la imatge de José, amb deu anys, pintant, i la de Marisa xiqueta al costat d’un bloc de dibuix; sobre estes coincidències, el comissari ha emfatitzat: ‘Eixes dos coincidències són claus per a entendre l’esperit de l’exposició i la línia de continuïtat que s’establix’.
Eixa continuïtat s’articula en sales que mostren la transmissió de l’ofici: ‘És una exposició imbricada que parla de la transmissió de l’ofici, de la passió per l’art i de la passió per la pintura. El patriarca Ignacio Pinazo considerava l’ensenyança de l’art com una forma d’educació fonamental’, ha explicat Pérez Rojas. La inclusió de documentació ajuda a entendre processos de treball, influències i decisions formals que enllacen generacions.
Segons ha recordat la direcció del museu, l’exposició impulsa nova investigació sobre els treballs d’un artista descrit com ‘arriscat, heterodox i singular’ el llegat del qual custodia l’IVAM, i reconeix la col·laboració dels descendents directes d’Ignacio Pinazo Martínez, José Pinazo Martínez i Marisa Pinazo Mitjans, ‘la generositat dels quals ha permés reunir obres d’especial significació històrica i afectiva’. Gràcies a eixos préstecs, l’itinerari incorpora peces i testimoniatges que enriquixen el relat i recolzen el seu valor històric.
