Un estudi sobre el poble gitano planteja que la via més eficaç per a reduir el antigitanismo i la desafecció és un sistema educatiu integrador i respectuós amb els diferents valors, juntament amb una major implicació del col·lectiu en la vida social i política.
Educació inclusiva contra els estereotips
L’investigador Juan Jarque, primer gitano doctorat en Història Contemporània per la Universitat Jaume I, sosté que, després de sis segles a Espanya, persistixen formes de discriminació assentades en el desconeixement i en un pseudoconeixement que alimenta tòpics. Subratlla que la població gitana a Espanya és heterogènia i diversa, per la qual cosa proposa incorporar el seu recorregut històric al relat de la història d’Espanya i, alhora, defendre la identitat de cada grup. Esta combinació busca que cada comunitat conserve els seus valors culturals mentres compartix un mateix espai cultural, polític i social, la qual cosa afavorix el reconeixement mutu i reduïx prejuís.
Des d’eixa lògica, l’àmbit educatiu no sols transmet continguts: també modela percepcions. Si l’alumnat coneix el paper del poble gitano en la història i la seua pluralitat interna, disminuïx l’arrelament d’estereotips i creixen les expectatives de convivència en igualtat. Un enfocament inclusiu facilita que les diferències no es perceben com a amenaça, sinó com a part del patrimoni comú.
L’estudi valora les campanyes del Secretariat General Gitano dirigides a millorar la imatge pública de l’ètnia, així com l’impacte dels matrimonis mixtos, que afavorixen trajectòries educatives més llargues. També destaca l’Estratègia Nacional per a la Igualtat, Inclusió i Participació del Poble Gitano 2021-2030 com un marc que permet obrir-se a l’optimisme, en orientar accions coordinades per a combatre prejuís i ampliar oportunitats.
Participació social i representació política
Al costat de l’educació, Jarque insistix que el propi poble gitano ha de treballar per a superar la desafecció cap a normes i valors compartits. Observa un baix índex de votació i una presència quasi inexistent en els partits polítics. Esta bretxa té conseqüències directes: sense participació, les prioritats del col·lectiu difícilment es reflectixen en l’agenda pública. Incrementar la implicació cívica pot traduir-se en més representació, en major influència en la presa de decisions i, en última instància, en canvis tangibles contra la discriminació.
L’investigador confia en una col·laboració estreta entre la representació del poble gitano i les administracions públiques per a millorar la percepció social i estimular una participació més activa. Canviar mirades requerix temps i constància, però el treball conjunt i visible en espais compartits facilita que la ciutadania associe el progrés amb la igualtat de tracte.
La investigació doctoral de Jarque, titulada ‘Gitanos a Castelló de la Plana. Avecindamiento forçós, control i desigualtat (1739-1978)‘, dirigida per Imilcy Balboa Navarro i defensa al juny de 2025, reconstruïx per primera vegada la història de famílies gitanes a la província de Castelló. Les seues troballes descriuen dinàmiques similars a les de la resta de la península: etapes de pelegrinatge, assentaments, expulsions, reubicacions i persecucions, amb actituds constants de rebuig i marcs normatius de control per part de les autoritats.
El treball recorre des de l’obligat avecindamiento de dos famílies en 1739 fins a 1978, quan la Constitució va consagrar jurídicament la igualtat. A partir d’eixe arc històric, busca les causes de la discriminació persistent, especialment en les últimes dècades, i conclou que el reconeixement efectiu depén tant de polítiques inclusives com de la participació del propi col·lectiu. D’ací la doble palanca que proposa: educació que integre i dignifique, i ciutadania activa que transforme eixa igualtat formal en igualtat real.