La 78 edició de la Tomatina va retornar el pols festiu a Buñol. Més de 22.000 persones van convertir l’últim dimecres d’agost en una teràpia col·lectiva per a espantar la commoció que va deixar la dana del 29 d’octubre, quan la localitat va encaixar penúries i danys que encara ressonen. Esta vegada la riuada va ser roja i festiva: un torrent de pasta de tomaca que va negar riures, música i crits, però va deixar intactes comerços, vivendes i patrimoni.
La batalla, cronometrada entre dos carcasses, va arrancar a les 12.00 i va concloure a les 13.00. En tot just una hora, 120 tones de tomaca no apta per a consum, procedent este any d’Extremadura, van tenyir carrers i façanes del centre. L’olor àcida va arribar abans que els impactes i, al final, la pell va acusar l’acidesa i els plecs del cos van guardar restes que tarden a desaparéixer, la millor prova física d’haver sigut allí.
Seguretat i aforament sota control
Des de 2013, la festa limita el seu aforament a prop de la mitat del que va arribar a ser i aplica controls d’accés. La decisió, presa per a guanyar seguretat i fer viable el pas dels camions bolquet per l’embut de carrers estrets, ha consolidat una Tomatina més organitzada i comercial, amb un recorregut que permet el gir de vehicles pesants i evita embossos. El format d’una hora facilita a més coordinar la neteja posterior i reduïx riscos en una cita d’impacte internacional.
L’experiència comença fins i tot abans de la primera carcassa: des dels balcons cau aigua a raig, que aclimata als participants al que vindrà després. Quan passen els tràilers i s’obrin les comportes, les tomaques volen en totes direccions. A eixes altures, poc importa l’idioma; el baluern de botzines i el rugit de la multitud fan inútil qualsevol intent de reconéixer-se. Amb ulleres de busseig entelades o a la vista de tots, tots acaben del mateix color.
A més de la descàrrega d’adrenalina, la Tomatina oferix una coreografia espontània de quadrilles que es pugen a munts de polpa, s’esvaren pel sòl i celebren cada impacte com un triomf compartit. Eixa comunió, que es repetix any rere any, explica el seu magnetisme per a visitants de mig món i el record inesborrable que s’emporten els qui trauen el cap per primera vegada a la festa.
Banderes palestines en el recorregut
Al llarg de l’itinerari es van veure nombroses banderes palestines, de totes les grandàries, en suport a eixe poble i contra la intervenció militar israeliana a Gaza. L’acció, promoguda per Esquerra Unida, força amb ampli recorregut en el municipi, va conviure amb l’ànim festiu sense incidents ressenyables en una edició que, en el pla institucional, transcorre amb govern local del PP.
La jornada, marcada per un temps plenament estiuenc, va concloure oficialment a la una de la vesprada. Quan va sonar la segona carcassa, va arrancar una neteja que sorprén per la seua eficàcia: maquinària i equips coordinats retornen en poc temps l’aspecte habitual a carrers i façanes, un espectacle logístic que molts també es detenen a observar.
La multitud, mentrestant, apura la busca d’una mànega, un bidó o una dutxa per a llevar-se la pasta de tomaca, baixar pulsacions i celebrar la supervivència. La riuada roja d’enguany, a diferència de la de fa quasi deu mesos, deixa sol cansament feliç i fotos per al record. Un any més, les imatges donaran la volta al món i reforçaran la projecció internacional de Buñol.
