La 78a Tomatina va retornar a Buñol el seu pols festiu amb més de 22.000 participants que van convertir el centre del municipi en una riuada roja i àcida. La cita, tradicionalment bulliciosa, es va viure enguany com una teràpia compartida per a espantar les penúries que va deixar la dana del 29 d’octubre: a diferència d’aquella riuada, la de hui només va tenyir carrers i façanes, sense danys en comerços, vivendes ni patrimoni, i va deixar un record de resiliència comunitària.
L’arsenal va ascendir a 120 tones de tomaca no apta per a consum humà, procedent esta vegada d’Extremadura, que en qüestió de minuts es transforma en pasta sota un núvol de projectils. La logística està afinada: des de 2013 l’aforament es limita a pràcticament la mitat i hi ha controls d’accés per a permetre que els camions bolquet travessen l’embut de carrers amb seguretat. El topall d’entrades i l’organització més comercial busquen una millor experiència i evitar aglomeracions, una fórmula que hui es va mostrar plenament consolidada.
Una barbàrie controlada
La Tomatina dura exactament una hora, marcada per dos carcasses: a les 12.00 l’esclat que dona inici; a les 13.00, el que posa fi. Abans de la primera andanada, des dels balcons cau aigua que aclimata als combatents. Després arriba l’olor intensa de la pasta, que precedix als impactes, i l’acidesa s’adherix a la pell; les restes s’amaguen en cada plec i tarden a desaparéixer fins i tot quan el tumult ja s’ha dissolt.
El baluern mescla crits i botzines de tràilers carregats fins als topalls. Amb les ulleres de busseig, sovint entelades, resulta difícil distingir amics i rivals, i és igual si el de davant parla holandés, indi, japonés o vietnamita: en eixa hora tots compartixen el mateix llenguatge festiu. No estranya que, any rere any, les imatges d’esta batalla donen la volta al món.
La jornada va tindre, a més, un gest polític visible: des de balcons, camions i diversos punts del recorregut es van exhibir banderes palestines en suport a eixe poble i contra la intervenció militar israeliana a Gaza. La iniciativa, promoguda per Esquerra Unida, formació amb presència històrica en el municipi, va arribar en una legislatura en la qual governa el PP.
L’edició de 2025 es va tancar oficialment a les 13.00, sense incidents destacats. Res més sonar la segona carcassa, es va activar la neteja de carrers i façanes, una tasca mecànica i perfectament coordinada que avança amb rapidesa. Mentrestant, la multitud es va afanyar a la recerca d’una mànega, un bidó o, amb sort, una dutxa per a baixar pulsacions, desprendre’s de les últimes restes de tomaca i celebrar la supervivència. La Tomatina reafirma així el seu model: una festa massiva, controlada i ja plenament assentada.
