La segona sessió del juí de l’anomenat cas Osvaldo va girar entorn de la declaració de Gisela Samudio, exparella de Sergio Blasco i també processada, qui va situar al exgerente de l’Hospital General de València com la persona identificada com a ‘X’ en la comptabilitat de Identiart. El seu testimoniatge connecta eixos apunts amb el presumpte desviament de fons a través d’una xarxa d’empreses vinculades a contractistes del propi hospital.
La confessió i l’empresa Identiart
Samudio va explicar que va conéixer a Blasco per mediació de la seua germana i que, després d’iniciar una relació discreta, ell li va proposar crear Identiart per a canalitzar encàrrecs i, en la pràctica, disposar de marge per a veure’s als matins. Segons va relatar, ella s’ocupava de tasques tècniques de disseny i xarxes, mentres que Blasco decidia sobre facturació i subcontractes. En un registre policial es va trobar la comptabilitat de la societat, on figuraven pagaments a ‘X’, una clau que, d’acord amb la seua declaració, es referia a Blasco. La Fiscalia sosté que part dels diners que va entrar en Identiart procedia de firmes tecnològiques i farmacèutiques adjudicatàries de l’Hospital General, i que ‘X’ va resultar beneficiari de quantitats vinculades a eixes operacions.
L’acusada va indicar que confiava en Blasco per la seua capacitat per a resoldre problemes i va admetre que ell va aportar el capital inicial de l’empresa. Va afirmar que no tenia firma en els comptes, però que ordenava pagaments i informava dels treballs que anaven a entrar i de com executar-los, un comportament que, en un gestor públic, implica un evident conflicte d’interés. Va afegir que la relació professional i sentimental va decaure cap a 2010, quan l’activitat de Identiart es va reduir, i que Blasco va arribar a dir-li que lamentava haver-la involucrat.
Entre els episodis que va descriure figura un viatge a Costa Rica en el qual van coincidir, amb dos bitllets de tornada en primera classe abonats per una altra de les empreses investigades per la suposada trama, per un import superior a 5.000 euros, sempre segons la seua versió davant el tribunal.
Samudio va demanar declarar la primera per a col·laborar amb la Justícia i va rectificar el que s’ha dit en la fase d’instrucció, quan va sostindre que ‘X no era Sergio Blasco’. Va atribuir aquella versió a pressions de la defensa i va resoldre ara: ‘X era Sergio Blasco’.
Penes sol·licitades i origen del cas
La Secció Primera de l’Audiència Provincial de València va celebrar esta segona sessió del juí pel suposat desviament de més de 14 milions d’euros de l’Hospital General. En la banqueta hi ha onze processaments. Per a Blasco, exgerente del centre i del departament de salut corresponent, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita 20 anys de presó i una multa de 14 milions per malversació, frau, prevaricació, suborn i tràfic d’influències.
El procediment va arrancar després d’una denúncia presentada per Esquerra Unida en 2014, que apuntava a una trama d’adjudicacions de contractes públics en el sector sanitari entre 2005 i 2014 suposadament a canvi de comissions milionàries. Segons l’acusació, eixe sistema va permetre al principal acusat i a diverses persones del seu entorn gaudir de vivendes de luxe, vehicles i viatges durant anys.
La primera testimoni va ser l’exdiputada d’Esquerra Unida Marina Albiol, qui va explicar que l’origen de la denúncia va estar en una anomenada anònima al grup parlamentari. La seua declaració íntegra en valencià va motivar la queixa d’una lletrada que va dir no entendre-la; la fiscal va oferir traduir-la, encara que no va ser necessari per la brevetat del testimoniatge.
