La presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, considera que l’anunci de Carlos Mazón de canviar la denominació de l’ens a ‘Acadèmia de la Llengua Valenciana‘ és un ‘brindis al sol‘. Al seu juí, la proposta manca de recorregut per requerir majories reforçades tant per a modificar la llei de creació de l’AVL com per a reformar l’Estatut d’Autonomia, on la institució està reconeguda.
Cantó subratlla que qualsevol modificació de la llei reguladora necessita tres quintes parts de Les Corts. Eixe llistó obliga a un acord ampli entre grups parlamentaris i, sense eixe consens, el canvi de nom quedaria en un gest sense efectes pràctics més enllà del debat polític en el qual es va anunciar.
Majoria reforçada i reforma estatutària
El Consell ha plantejat tocar la norma que regula l’AVL i, a més, obrir la via de reforma de l’Estatut perquè la institució passe a dir-se ‘Acadèmia de la Llengua Valenciana‘. A l’ésser una entitat estatutària, l’alteració de la seua denominació no s’esgota en una llei ordinària: exigix una majoria qualificada i negociació amb altres forces per a salvar eixe llindar. En la pràctica, el camí és llarg i requerix compromisos que vagen més enllà del bloc del govern.
Sense eixa aritmètica, la iniciativa s’interpreta des de l’AVL com una declaració d’intencions presentada en el Debat de Política General, més orientada a marcar posició que a generar un canvi efectiu a curt termini. D’ací ve que Cantó la definisca com un ‘brindis al sol‘.
La presidenta invoca l’esperit fundacional de l’acadèmia: recorda que la seua creació va ser fruit d’un pacte destinat a sostraure el valencià de l’enfrontament partidista, impulsat llavors per Eduardo Zaplana. Afig que la institució va quedar consagrada en l’Estatut de 2006, a instàncies de Francisco Camps, com a part de l’autogovern.
Estabilitat i promoció del valencià
Cantó defén que el que el valencià necessita ara és estabilitat i una promoció real i efectiva del seu ús en tots els àmbits. Eixe objectiu, sosté, es traduïx a reforçar la seua presència en la vida pública i en la ciutadania, amb polítiques que afavorisquen la normalitat del valencià en l’administració, l’educació i l’entorn social.
Segons el seu plantejament, reobrir la discussió sobre la denominació de la institució torna a introduir una controvèrsia que precisament es va voler evitar amb aquell pacte d’origen. A més de generar incertesa, desplaça el focus de les mesures que poden incrementar l’ús efectiu de la llengua. La prioritat, insistix, és consolidar el consens i concentrar l’esforç institucional a impulsar el valencià conforme als principis que van inspirar la llei de creació de l’AVL.
