Els principals sindicats de l’ensenyança, STEPV, UGT i CCOO, han convocat una vaga el 20 de novembre en la Comunitat Valenciana per a exigir millores salarials i laborals. Abans, el dissabte 8 de novembre, criden a manifestar-se en les tres capitals de província per a reforçar el pols al carrer.
En el seu comunicat reclamen mesures enfront de la pèrdua de poder adquisitiu, la recuperació de les plantilles que atribuïxen a retallades de l’actual Consell, la reducció de ràtios, l’alleujament de la càrrega de treball i un pla de millores en les infraestructures educatives.
Mobilització i prioritats
La mobilització s’organitza en dos temps: primer, una manifestació amb la qual pretenen visibilitzar el malestar del col·lectiu; després, una jornada d’atur que podria afectar el normal desenrotllament de les classes i altres activitats dels centres. Amb este calendari busquen donar continuïtat a la pressió i ordenar les seues demandes entorn d’objectius concrets.
Els sindicats sostenen que el professorat valencià se situa entre els pitjor retribuïts del país i que els salaris han quedat per darrere del cost de la vida, la qual cosa traduïxen en una pèrdua de poder de compra. D’ací ve que situen les millores salarials com a eix de la protesta.
La recuperació de plantilles és una altra de les prioritats. Les organitzacions assenyalen que revertir les retallades permetria estabilitzar equips, reduir substitucions i atendre millor les necessitats de l’alumnat, especialment en etapes i centres amb majors demandes de suport.
La reducció de ràtios i de la càrrega burocràtica i lectiva es planteja com una condició per a millorar la qualitat educativa. Menys alumnat per aula facilita l’atenció individualitzada i el temps de preparació i coordinació docent, mentres que la disminució de tasques afegides alleujaria la pressió diària en els centres.
En matèria d’infraestructures, demanen actuacions per a condicionar edificis i equipaments. Recorden a més que alguns centres afectats per la DANA seguixen sense poder treballar amb la normalitat desitjada, la qual cosa agreuja les carències materials i organitzatives.
Finalment, advoquen per derogar la denominada llei de llibertat educativa i per avançar en la normalització del valencià en l’ensenyança. Amb això pretenen que el marc normatiu no supose un fre als projectes lingüístics dels centres i a la presència del valencià a l’aula.
Després de l’anunci, l’agenda reivindicativa queda marcada per un calendari clar i per un missatge comú de les tres organitzacions. De cara a les pròximes setmanes, el focus estarà a sumar suports en la comunitat educativa i en què l’administració atenga les propostes plantejades.