Carlos Corberán va llançar un missatge de prudència abans del dol: el València no pot valorar al Real Oviedo per la seua posició ni per haver estat en Segona el curs passat. Per a l’entrenador, el rellevant és la capacitat competitiva que el rival mostra sobre la gespa i no una dada aïllada de la classificació.
El tècnic va insistir que, sense una anàlisi detallada, seria fàcil caure en el parany de considerar a l’Oviedo un adversari assequible. Va explicar que el cos tècnic estudia patrons, observa comportaments i prepara respostes específiques per al que preveu que succeïsca, perquè el partit exigix atenció en cada fase del joc.
Un rival amb pla clar
Corberán va subratllar que l’Oviedo ja s’ha mesurat als tres primers de LaLiga i va oferir una versió molt competitiva enfront del Barcelona, generant-li dificultats. Al seu juí, l’aconseguix amb mecanismes defensius diferents als habituals i amb un atac que busca associar-se i desequilibrar, malgrat que encara no haja convertit eixe treball en molts gols. D’ací ve que el València haja d’interpretar bé els seus moviments, manejar temps i mantindre la concentració fins i tot quan el marcador no es trenque prompte.
L’entrenador va detallar que els extrems de l’Oviedo aporten profunditat, guanyen metres i acosten el joc a l’àrea, un tret que pot obligar el València a ajustar cobertures en banda i a coordinar ajudes per a protegir el carril exterior sense perdre amenaça per dins. També va destacar la figura de Santi Cazorla, a qui coneix de la seua etapa al Vila-real, com a futbolista amb capacitat per a mesclar, donar continuïtat i generar joc entre línies. Eixe focus creatiu, unit a la seua experiència, obliga a controlar les distàncies entre línies i a limitar receptors lliures per dins.
Evolució del València i el rol de André Almeida
Sobre el seu propi equip, Corberán va evitar balanços concloents i va preferir fixar el llistó en la millora permanent. Va assegurar que l’objectiu és competir cada jornada un punt millor, entenent les particularitats del rival i corregint dificultats que ja van aparéixer en partits anteriors. La insatisfacció i l’autoexigència, va dir, formen part del caràcter del grup i marquen el rumb del treball setmanal.
En eixe marc, la renovació de André Almeida encaixa amb la idea de joc que el tècnic vol potenciar. Ho va definir com un futbolista més de joc que de jugada: s’oferix, acosta línies i multiplica les passades perquè l’equip siga més associatiu. El desafiament és combinar eixa fluïdesa amb velocitat i, sobretot, amb finalització. Segons Corberán, trobar la mescla adequada entre pausa, ritme i verticalitat permetrà convertir possessions llargues en ocasions clares, i el portugués ajuda a sostindre eixe equilibri. El missatge que deixa l’entrenador és nítid: ambició per a anar pel partit, però amb rigor i sense confiances davant un rival que, més enllà de la classificació, competix i obliga a estar a l’altura.
