Als seus 19 anys, el valencià Diego Devis afronta el segon curs de Engineering Science en la Universitat d’Oxford amb una meta clara: usar l’enginyeria per a millorar la vida quotidiana. És un dels pocs espanyols en una institució que va tancar 2024 amb 26.595 estudiants i només 140 espanyols, el 0,5% del total, una dada que reflectix l’alta selectivitat i la competència internacional per cada plaça.
Accés selectiu i procés d’admissió
El seu recorregut acadèmic ajuda a entendre l’assoliment. Format en el Caxton College de València, va seguir el currículum britànic i es va graduar en 2024 amb la millor nota mundial en Matemàtiques: 600 punts, segons la menció de Pearson. Eixe acompliment va reforçar la seua candidatura, però no va ser l’única cosa. Per a entrar va haver de superar una carta de presentació, una prova d’accés i una entrevista personal, un circuit exigent que filtra tant coneixement com potencial.
En eixe procés no n’hi ha prou amb expedients brillants. Oxford busca estudiants enseñables, amb curiositat i ganes d’aprendre més enllà del temari. L’entrevista explora com raonen els aspirants, si prenen iniciativa o si es bloquegen davant un problema. Qui investiga com funciona l’admissió, practica amb exemples i demostra passió pel que estudia guanya punts en un sistema que valora la profunditat i la coherència del perfil.
També li va afavorir haver cursat el sistema britànic de Batxillerat, els A-Levels: dos anys en què es trien tres o quatre assignatures per a aprofundir i que culminen amb exàmens estatals reconeguts internacionalment. En compartir metodologia amb la majoria de l’alumnat local, la transició acadèmica es va tornar més fluida i va reduir el salt d’expectatives entre l’institut i la universitat.
Aprenentatge pràctic i vocació innovadora
Ja a Oxford, Devis destaca l’aprenentatge intensiu. Les classes tipus ‘tutorials’ reunixen a un a cinc alumnes amb un professor i permeten un seguiment molt pròxim: dubtes resolts al moment, correccions precises i un ritme que obliga a pensar i a aplicar conceptes en cada sessió. Eixa estructura, sumada a la qualitat del professorat, accelera el progrés.
La seua inclinació per les ciències ve des de lluny. Sempre el van atraure les mats i la física, i en el seu entorn familiar es va incentivar eixa curiositat: el seu avi, professor de matemàtiques, li proposava endevinalles que li van despertar el gust per resoldre problemes. Eixa base explica la seua naturalitat en exàmens exigents i la seua comoditat en entorns que premien el pensament crític.
També li definix la creativitat aplicada. En el col·legi va arribar a idear un recogesacapuntas que s’usava en classe. Ara, amb accés a impressores 3D i ordinadors de disseny tridimensional en la universitat, ha prototipatge un sujetacepillos de dents i una sabonera. Són projectes xicotets, però funcionals: servixen per a practicar disseny, toleràncies i materials, i per a entendre com passar de la idea a un objecte útil.
Quant al futur, no descarta quedar-se al Regne Unit un temps després de graduar-se, encara que manté obertes altres opcions, inclòs tornar a Espanya. De moment, el seu pla és continuar aprenent, experimentar i sumar experiència. El seu missatge per als qui somien amb estudiar a Oxford és clar: l’admissió és difícil, però no impossible si es treballa en el que apassiona, s’entén el procés i es demostra curiositat genuïna.
