El Getafe i el Llevant van empatar 1-1 en el Coliseum en un xoc amb aroma a escacs. El conjunt granota va imposar d’inici un pla físic i agressiu que va desarmar als locals, mentres que la pissarra de José Bordalás va reaccionar a temps amb canvis primerencs i un gir de sistema que va activar a l’equip fins a aconseguir la igualada de Juan Iglesias.
El guió visitant va ser recognoscible des del primer minut: pressió alta sostinguda, dols constants i atacs verticals a l’esquena dels centrals. El Llevant va convertir cada pilota dividida en una oportunitat per a mossegar i va obligar el Getafe a viure incòmode, lluny de camp contrari i sense possibilitat d’enllaçar passes ni instal·lar-se prop de l’àrea de Ryan.
Un espill per a Bordalás
Julián Calero va ajustar el seu onze amb quatre novetats respecte a la jornada prèvia i va introduir a Matias Moreno, Manu Sánchez, Roger Brugué i Kervin Arriaga. Este últim, migcampista de referència per al tècnic, per fi va ser titular després de superar una lesió estival i va donar equilibri per dins, sostenint la pressió i accelerant les transicions.
La superioritat visitant en la primera mitat va ser evident. El Getafe no va aconseguir armar ni un sol tret a porta i va quedar atrapat entre línies. Abans del gol, Iván Romero ja havia tingut un mà a mà que va salvar David Soria, i Etta Eyong va provar amb un control orientat de pit que va marxar desviat. El 0-1 va arribar en el minut 26, després d’una jugada ben embastada: un enviament d’Adrián de la Font va acabar en el control de Brugué, la passada del qual arrere va habilitar a Iván Romero per a definir amb tranquil·litat. El marcador, així i tot, no va acabar de reflectir la magnitud del domini granota.
La reacció azulona
Bordalás no va esperar al descans per a moure l’arbre. En el 40 va substituir a Djené i a Mario Martín per a donar entrada a Ensabonada dona Costa i Álex Sancris, un senyal que el pla inicial no funcionava. L’objectiu era guanyar cames per dins i trobar línies de passada que permeteren a l’equip eixir de l’asfíxia.
En la caseta, el tècnic va donar una altra volta de rosca: canvi de dibuix a un 4-4-2 amb Kiko Femenía incorporat i bandes més profundes. Amb més suports i millor ocupació de segones jugades, el Getafe va recuperar pols i va trobar premi. En el 57, Juan Iglesias va aparéixer al segon pal per a espentar a la xarxa després d’una deixada d’Abdel Abqar dins de l’àrea, una acció que va nàixer de la insistència per carregar l’àrea amb més efectius.
Quedava mitja hora i el dol es va anivellar. El Getafe va buscar donar continuïtat al seu empenyiment, però l’última aposta de Bordalás, retirar a Borja Mayoral per a introduir a Allan Nyom, no va trobar el rèdit desitjat. La batalla es va temperar, amb menys espais i més precaucions, i les àrees van deixar de cremar. La llista d’amonestacions va ser àmplia, reflex del to físic del partit: pel Getafe van veure groga Djené, Duarte, Abqar i Nyom, a més del preparador de porters; pel Llevant, Manu Sánchez, Koyalipou i Etta Eyong. Mateo Busquets Ferrer va ser l’àrbitre d’un partit que va reunir 7.749 espectadors en el Coliseum.
El punt deixa al Getafe amb 11 punts i en la quinta posició, reforçat per la seua capacitat de reacció, i al Llevant amb 5 i setzé, satisfet a mig fer després de firmar una primera part de manual però sense rematar el treball. El xoc va confirmar el pes de les pissarres: Calero va replicar amb èxit la intensitat que sol definir al Coliseum i Bordalás va corregir prou per a evitar una derrota que durant molts minuts va semblar encaminada.
