El Partit Popular reunix este cap de setmana a Múrcia als seus presidents autonòmics, convocats per Alberto Núñez Feijóo, per a coordinar l’agenda comuna de les comunitats que governa. La cita, a porta tancada, situarà la immigració en el centre mentres la direcció dona les últimes pinzellades al seu pla i compartix amb els barons les seues línies mestres abans de l’anunci públic. Les sessions transcorren entre el Teatre Circ de la capital i un restaurant de l’horta, amb el president Fernando López Miras com a amfitrió.
Fonts de la direcció assenyalen que el document, elaborat en els últims mesos per un equip d’experts liderat per Ànima Ezcurra, vicesecretària de Coordinació Sectorial, està alineat amb la ponència política aprovada al juliol en el XXI Congrés, on el partit ja va marcar un enfocament més exigent en matèria migratòria.
Enfocament més dur i línies mestres
Encara que no s’han detallat tots els continguts, l’esborrany inclou proposades com desvincular l’empadronament de l’accés a prestacions econòmiques per als qui estiguen en situació irregular, prioritzar l’entrada des de regions culturalment afins, repatriar als qui cometen delictes i regular l’ús del burca o el niqab. La direcció defén que estes mesures busquen limitar possibles efectes anomenada, reforçar la convivència i oferir un marc més clar a les administracions que gestionen els servicis socials.
En un vídeo previ al conclave, el secretari general Miguel Tellado va reivindicar la ‘centralitat’ del PP i va situar al partit ‘en el punt exacte’ entre els qui promouen polítiques extremes. També va insistir que l’ingrés mínim vital ha de protegir a qui el necessita ‘sense convertir-se en un efecte anomenada ni en un greuge per a les famílies que cotitzen’, i va resumir la recepta popular a controlar fronteres, combatre a les màfies, expulsar als qui delinquixen i facilitar la integració dels qui venen a sumar.
Múrcia com a missatge polític
L’elecció de Múrcia no és casual: Vox creix per damunt de la mitjana nacional a la regió i el pes de la població estrangera és elevat. A més, en els últims mesos s’han produït episodis de tensió social en municipis com Torre Pacheco o Jumella. Amb esta posada en escena, Gènova busca cohesionar als seus governs autonòmics, marcar perfil propi enfront de Vox i exhibir coordinació més enllà de l’oposició a l’Executiu central.
La trobada reunix a tots els barons populars. Participen, entre altres, Alfonso Fernández Mañueco, Carlos Mazón i Isabel Díaz Ayuso. Segons la direcció, els debats pivotaran sobre tres eixos: immigració, finançament autonòmic i l”escàndol‘ del sistema de polseres anti maltractadors, que el PP atribuïx a un ‘col·lapse moral‘ del Govern de Pedro Sánchez. La idea, resum a Gènova, és ‘protegir el que el Govern desprotege’ mitjançant accions coordinades entre comunitats.
Més enllà de la immigració, els equips treballen propostes conjuntes en vivenda, educació, sanitat i món rural per a alleujar la pressió sobre servicis essencials i homogeneïtzar respostes. Tellado va avançar a més un catàleg de mesures en matèria de mobilitat que contempla un pla de contingència per al transport ferroviari, recuperar les indemnitzacions per retards en l’AVE i un Pla Nacional d’Infraestructures de Mobilitat per a reactivar la inversió paralitzada per la falta de pressupostos.
Feijóo acostuma a celebrar conclaves d’este tipus dos vegades a l’any. L’anterior, en Colunga (Astúries), va desembocar en la Declaració d’Astúries, on els presidents autonòmics van defendre que l’Estat assumira l’atenció i finançament directe dels menors migrants no acompanyats. La reunió de Múrcia pretén donar continuïtat a eixa línia i articular un full de ruta comú des dels governs autonòmics.
