L’editorial Vamba rellança ‘Escric el teu nom’, una de les obres autobiogràfiques més ambicioses d’Elena Quiroga, després de més de trenta anys descatalogada. Arriba a les llibreries el 8 d’octubre, coincidint amb el 60 aniversari de la seua publicació original en 1965 i pocs dies després del 30 aniversari de la mort de l’autora. Malgrat ser la segona dona a ingressar en la RAE i guanyar el Premi Nadal amb ‘Vent del nord’, el seu nom s’havia esvaït del focus públic.
Amb este llançament, Vamba tanca ara com ara el seu projecte de rescat de Quiroga després d’haver recuperat ‘Tristura’ i ‘Vent del nord’, encara que no descarta futures reedicions. L’operació no sols retorna disponibilitat a un títol esgotat: també reordena la lectura de la seua trajectòria i permet situar la seua proposta literària en diàleg amb el present.
‘Escric el teu nom’ és la segona part d’una trilogia autobiogràfica. Després de ‘Tristura’, on Tadea narra la seua infància, el cicle havia de completar-se amb ‘Grans soledats’, novel·la que va quedar inconclusa i que l’autora va intentar destruir. Este volum funciona així com peça central del projecte, la que millor il·lumina la seua formació i la seua mirada sobre el país.
Una finestra a l’Espanya dels anys 30
La novel·la oferix una mirada àmplia a la societat espanyola dels anys 30 i a les tensions que desembocarien en la guerra civil, amb especial atenció a l’experiència femenina dins d’un internat. En lloc de centrar-se en els grans fets, focalitza en l’íntim i quotidià, on es decidixen silenciosament identitats i lleialtats.
El relat s’organitza quasi com un diari al llarg de sis anys, des dels 10 fins als 16 de Tadea (1930-1936). En eixe espai opressiu, la política es cola pels passadissos a través de professors, religioses i companyes, mentres la protagonista busca respostes en una societat que convertix el silenci en norma. L’obertura del llibre actua com a avís al lector: interpel·la a qui es fa preguntes i sent inquietud, subratllant el to introspectiu i exigent de l’obra.
El títol procedix del poema ‘Llibertat’ de Paul Éluard i no és casual: l’eix del llibre és l’aspiració a la llibertat enfront d’actituds conservadores i repressives. En eixe marc apareixen assumptes vetats per la censura franquista, com el divorci, el suïcidi o la crítica a l’Església, integrats en escenes domèstiques que mostren com el polític travessa l’íntim.
La crítica ha emparentat esta novel·la amb ‘Res’, de Carmen Laforet: en les dos, la rebel·lió adolescent cobra força davant una crisi espiritual i ideològica en un entorn familiar i social relativament acomodat. Eixa afinitat ajuda a situar a Quiroga en un llinatge de narradores que van convertir l’experiència femenina en territori central de la literatura del segle XX.
Una narrativa que s’avança al seu temps
Quiroga defuig modes i complaences. En els anys 50, quan el realisme social marcava la pauta, va triar explorar el monòleg interior, la multiplicitat de perspectives i els salts temporals. ‘Escric el teu nom’ va ser seleccionada per unanimitat per a representar a Espanya en la primera edició del Premi Internacional de Novel·la en Llengua Espanyola Ròmul Gallegos, un gest llegit com a reconeixement a una obra major dins del seu catàleg.
La nova edició de Vamba arriba molt revisada després de dos anys de treball. L’editorial ha hagut de reconstruir el text a partir d’edicions prèvies per l’escassa conservació del llegat de l’autora i per les diferents versions que va deixar la censura de l’època. L’objectiu és retornar llegibilitat i coherència al projecte narratiu de Quiroga, respectant el seu esperit i el seu risc formal.
El rellançament aspira al fet que noves lectores i lectors redescobrisquen a una autora que, malgrat la seua consagració primerenca, ha romàs massa temps fora de la conversa literària. Recuperar ‘Escric el teu nom’ contribuïx a reparar eixa absència i a reobrir el debat sobre el lloc de les escriptores en la memòria cultural, a més d’oferir a les generacions actuals una història de formació i llibertat que continua interpel·lant.
