Massanassa encara el primer aniversari de la DANA amb un diagnòstic clar: la volta al nivell previ al 28 d’octubre exigirà entre 3 i 4 anys. El balanç humà continua pesant, amb 12 víctimes mortals en el municipi, i la prioritat passa per reconstruir infraestructures bàsiques, reorganitzar servicis i adaptar edificis per a conviure amb un risc que ha demostrat ser crític en esta conca.
L’episodi va evidenciar la vulnerabilitat de la localitat malgrat que aquell dia a penes va ploure en el terme. La clau va estar en el barranc de Poio, la desembocadura del qual aconseguix Massanassa. Mentres al matí s’avisava d’un cabal previst de 264 metres cúbics per segon, finalment van descendir entre 4.000 i 6.000 per un llit que, entre Massanassa i Catarroja, admet 800. La desproporció va convertir l’entorn en un embut, va provocar desbordaments sobtats i va negar zones a cota zero i subsols on l’aigua va avançar sense resistència.
Infraestructures danyades i terminis
L’aigua va afectar l’auditori, l’arxiu municipal i diversos edificis multiusos, a més de tot el situat en soterranis o ran de carrer. Va haver-hi àrees amb fins a 3 metres d’inundació i altres amb mig metre, suficient per a inutilitzar equips, instal·lacions elèctriques i documentació. El propi consistori assumix que el municipi ha retrocedit 25 o 30 anys en infraestructures, una bretxa que obliga a prioritzar la reposició de l’essencial i a reordenar inversions.
Malgrat les dificultats, algunes dotacions han reobert per a recuperar hàbits de vida. El poliesportiu i les piscines van funcionar a l’estiu com a vàlvula reductora per a la ciutadania, amb suport d’aportacions privades com la del club Osasuna, més àgils que les línies públiques. Mitja localitat s’integra al parc natural de l’Albufera, un espai que va quedar molt danyat i que ja ha sigut sanejat per a reprendre la campanya arrossera, prova que la recuperació avança per fases.
El major coll de botella està en les ajudes i les obres de sanejament. Els canvis de col·lectors seguixen pendents d’impuls ministerial. La neteja realitzada va permetre que el clavegueram responguera en episodis recents, però no basta. Hi ha trams que han de substituir-se i modernitzar-se. Des del municipi es reclama agilitat als governs central i autonòmic per a acurtar terminis administratius i licitacions, perquè cada demora allarga l’exposició al risc i alentix la reactivació econòmica i social.
L’educació és un altre front sensible. Els dos col·legis van haver de demolir-se i el curs va arrancar en aules modulars dins del recinte del poliesportiu. La reconstrucció està en marxa i contempla criteris de seguretat enfront d’inundacions, amb edificacions elevades i espais diàfans a peu de carrer que permeten el pas de l’aigua sense danyar aules ni instal·lacions crítiques.
Adaptació i obres per a protegir el futur
El pla municipal mira més enllà de la reparació immediata. Es projecten nous edificis amb cota útil a partir dels 3 metres, reubicació de servicis que abans estaven en soterranis i un redissenye d’equipaments per a minimitzar danys si es repetixen episodis extrems. Amb tot, l’horitzó per a començar a veure el poble plenament arreglat no baixarà de 3 o 4 anys.
A més, Massanassa reclama una infraestructura hidràulica aigües amunt de la conca que millore l’evacuació de l’aigua en avingudes extraordinàries. L’objectiu és reduir el cabal punta que arriba al barranc de Poio i, amb això, les conseqüències d’un desbordament que el municipi considera molt probable si no s’actua. La decisió sobre què fer ha de vindre dels enginyers hidràulics, no de la política, per la complexitat tècnica i l’impacte territorial.
La catàstrofe ha deixat també petjada social. La solidaritat veïnal, l’empatia i l’ajuda mútua han sigut la millor lliçó d’enguany, mentres es multiplicaven les necessitats de suport psicològic. Les assistències s’han triplicat, amb afectació en totes les edats, i la població continua sensible davant cada avís de temporal. A partir d’esta experiència, el consistori assegura que està reforçant formació i protocols d’emergències per a respondre millor davant situacions tan dures i difícils.
