Els primers desbordaments registrats a Paiporta durant la dana del 29 d’octubre de 2024 no es van originar directament en la Rambla de Poio, sinó en les aportacions dels barrancs de L’Horteta i Gallego. Així ho conclou un estudi de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València, que ha reconstruït l’episodi i afinat l’origen dels desbordes inicials.
Causes i seqüència de l’episodi
Les conques de L’Horta Sud presenten una resposta extremadament ràpida davant precipitacions intenses per la combinació de relleu, sòls poc permeables i reduïda grandària. Este comportament, descrit com a ‘efecte paret’, es traduïx en augments sobtats de cabal en qüestió de minuts, un patró típic de les pluges torrencials de tardor en clima mediterrani. En estes condicions, els barrancs tributaris adquirixen un paper decisiu en la fase inicial d’un episodi, en concentrar ràpidament escorrenties que poden desbordar-se abans que els llits principals aconseguisquen el seu pic.
L’anàlisi hidrològica va identificar diferències significatives entre rambles segons la grandària de les conques i el seu relleu, factors que condicionen tant la concentració com la magnitud dels cabals. També va pesar de manera determinant la distribució espaciotemporal de la pluja. D’acord amb la reconstrucció, el barranc de Picassent va ser el primer a entrar en zona inundable durant la vesprada del 29 d’octubre, mentres que les aportacions de L’Horteta i Gallego expliquen els desbordaments inicials observats a Paiporta, sense que el Pedrís fora l’origen directe en eixe inici de l’episodi.
El treball va examinar el comportament de les conques de la Rambla de Poio, Pozalet i Picassent, incorporant informació de punts estratègics com els encreuaments de la A-7 amb els principals barrancs. Estos emplaçaments ajuden a interpretar com i on es concentren els cabals en esdeveniments d’alta intensitat i en quins moments s’aconseguixen els llindars de desborde.
Model i validació de dades
La reconstrucció es va realitzar amb el model hidrològic distribuït TETIS, desenrotllat en el propi institut, que va permetre reproduir l’evolució del cabal amb una resolució temporal de 10 minuts. Fins i tot en la Rambla de Poio, l’estació d’aforament de la qual va deixar de funcionar durant la barrancada, el model va generar estimacions consistents en diferents punts dels llits, oferint una visió detallada del comportament hidrològic de tota la zona.
Els resultats es van validar amb testimoniatges ciutadans recaptats pel servici d’emergències 112 sobre l’estat dels barrancs i els moments de desborde. La combinació de modelització i evidències aportades sobre el terreny va ser clau per a ordenar la seqüència i precisar les causes dels desbordaments en l’àrea metropolitana sud de València.
La resposta tan ràpida d’estes conques implica que, fins i tot estant secs bona part de l’any, poden aconseguir en menys d’una hora cabals capaços de provocar desbordes significatius. Este patró, unit a l’alta concentració urbana i infraestructural de l’entorn, reforça la necessitat de sistemes d’alerta primerenca i d’una gestió preventiva del risc, especialment en municipis com Paiporta, Picassent o Catarroja.
El treball forma part del Treball fi de màster de Jaime Alberto Cachay Melly i va estar dirigit pels investigadors del IIAMA Félix Francés i Carles Beneyto. La seua interpretació posa l’accent en les diferències entre conques per grandària i relleu, així com en el paper de la distribució de la precipitació a l’hora d’explicar la resposta hidrològica i dissenyar mesures d’emergència.
