Una botiga de València dedicada a l’estampació de samarretes i productes personalitzats ha convertit un intent de robatori en una campanya d’humor i comunitat. Després de la intrusió frustrada, va posar a la venda per un euro xapes amb la cara desdibuixada del merodeador i el gest es va esgotar en hores, transformant l’esglai en un producte viral entre la seua clientela.
El propietari, Juanfran Peñaranda, va arribar esta setmana al seu local de Benimaclet i va trobar la persiana medie alçada i el pany forçat. Els intrusos no van arribar a entrar. En caixa a penes sol haver-hi efectiu —com a molt 25 euros— perquè quasi tots els pagaments es fan amb targeta. Pel propi tipus de negoci, centrat en comandes sota demanda i articles de poc valor de revenda, pensava que la seua botiga no resultava especialment atractiva per als lladres.
D’un esglai a una idea
En revisar les cambres va veure a una persona rondar, posar-se la caputxa, forçar la persiana exterior i apuntar-se per la porta de cristall abans de marxar-se sense botí. El carrer portava dies sense fanals operatius, un detall que va deixar l’entorn a les fosques i que, alhora, servix d’avís al veïnat. Amb una captura del vídeo, primer va dissenyar cartells per a alertar als comerços i residents, i, després, va fer un pas més: va afegir al seu catàleg unes xapes en blanc i negre, amb el rostre intencionadament difuminat i la frase ‘Lladre del mes’ en una picada d’ullet irònica.
La resposta encaixa amb una manera d’actuar ja coneguda en el local: quan algú els fa una faena, contesten amb humor i creativitat. Ja va ocórrer quan un grafiter va deixar la seua firma en la façana; van registrar la marca, la van imprimir en samarretes i van vendre 400 unitats, destinant eixos ingressos a ajudar a la mare del propietari davant la seua pensió minsa. L’anècdota va marcar un precedent de com convertir un mal en una oportunitat.
La broma es fa producte i corren les vendes
Esta vegada van pujar al seu web 100 xapes pensant que no eixirien ni 20. Es van esgotar en poques hores. Van obrir un altre lot de 250 i ja freguen el mig miler venudes. El preu simbòlic, l’espurna del missatge i la complicitat amb el barri, sumats a la difusió entre clients i les seues xarxes habituals, van accelerar la demanda molt més del que es preveu.
El gir convertix un sobresalt nocturn en visibilitat per al negoci i en una conversa útil sobre la seguretat en la zona. El tractament de la imatge —desenfocada per a no identificar— manté el to satíric sense perdre el caràcter d’advertiment. La promesa en to de broma de gastar la recaptació en els bars de l’entorn reforça el vincle amb el comerç de proximitat, un detall que ajuda a explicar per què la resposta va ser immediata.
Quant a l’ús de la imatge, el comerciant sosté que no reconeix a l’autor de l’intent de robatori i ironitza que, si eixa persona vol denunciar per la xapa, deixe les seues dades per a poder denunciar, al seu torn, l’intent de robatori. Aprofita a més la història per a subratllar que últimament es venen produint robatoris en el barri i anima a presentar denúncies, de manera que la Policia compte amb avisos formals i puga actuar amb més informació.
El cas il·lustra com, davant un delicte fallit que no va deixar pèrdues, un xicotet negoci pot trobar una resposta creativa que alhora servix d’avís i de reforç comunitari. La venda massiva d’un article d’un euro no soluciona la inseguretat, però sí que posa el focus en el problema i mobilitza a veïns i clients amb un llenguatge que entenen: humor amb un propòsit.
