La ministra de Sanitat ha reivindicat la prevenció oncològica com una prioritat de salut pública. Al seu juí, estes polítiques poden no aportar rèdit electoral, però són determinants per a salvar vides i reduir l’impacte de la malaltia. Per això, sosté que és imprescindible comprovar el funcionament real dels programes de cribratge i comptar amb informació homogènia de totes les comunitats.
Dades per a avaluar els cribratges
El Ministeri ha sol·licitat a les autonomies dades sobre els programes de cribratge de càncer de mama, colorectal i de cèrvix. L’objectiu, segons la ministra, és saber què està funcionant i què no en cada sistema de salut per a corregir fallades. Els cribratges estan dissenyats per a detectar la malaltia en fases primerenques, quan les opcions de tractament són més eficaços i menys agressives. Això es traduïx en menys complicacions i en una reducció de desenllaços fatals, per la qual cosa es consideren una peça bàsica de la sanitat pública.
García descriu esta tasca com un treball invisible, allunyat dels focus i de la lògica del titular fàcil. No obstant això, insistix que es tracta de la pedra angular del sistema: previndre evita patologies més greus i tractaments més durs, a més d’alleujar la pressió sobre els recursos. D’ací la necessitat de mesurar i comparar, amb dades que permeten prendre decisions i orientar millor els recursos cap a on més falta fan.
Política i transparència a Madrid
La Comunitat de Madrid ha comunicat al Ministeri que no remetrà la informació sol·licitada sobre els cribratges de mama, còlon i cèrvix, en considerar que la petició respon a una estratègia de confrontació política. Davant esta negativa, la ministra replica que la transparència és essencial i que sense dades no és possible identificar debilitats ni millorar. Assenyala que negar-se a compartir informació amb la ciutadania i amb la resta del sistema és, per si mateix, un símptoma preocupant sobre el maneig d’eixes dades.
La titular de Sanitat contraposa a més l’actitud de les regions que aposten per la prevenció amb interés i recursos, enfront d’aquelles que no ho fan perquè no genera inauguracions ni titulars. Per a García, quan fallen els cribratges, falla la prevenció, i també falla la sanitat pública i es perjudica especialment les dones, principals destinatàries de programes com els de mama i cèrvix.
En el cas de Madrid, critica que resulte difícil ser lleial a la sanitat pública si no es cree en ella i si, en paral·lel, s’impulsa la seua descapitalització i privatització. Al seu entendre, el debat no hauria de centrar-se en el desgast partidista, sinó en com afinar els programes existents. Comptar amb informació comparable permetria detectar bretxes, reforçar la prevenció i garantir que totes les persones, amb independència del seu lloc de residència, accedisquen a un sistema de cribratge que funcione i salve vides.