Un bomber del Parc Sud de València assegura que el que més li va impactar de la DANA del 29 d’octubre de 2024 va ser ‘l’alba de l’endemà, amb la gent deambulant sense rumb i cotxes amuntegats per qualsevol part’. Un any després, el seu relat reconstruïx una nit de rescats encadenats i un matí que va evidenciar la magnitud dels danys.
Va ser mobilitzat eixa nit i va actuar en els dies posteriors. Va saber que ho cridarien quan va començar a veure imatges del que estava ocorrent i, després de rebre l’avís per a acudir al parc, va tardar a arribar pels problemes en la V-30 i a Picanya. Les vies principals estaven negades o col·lapsades, la qual cosa va obligar a buscar rutes alternatives i va alentir la resposta.
Rescats a rem entre corrents
‘Em van assignar per a anar a Forn Alcedo -una de les tres pedanies afectades de València-. Hi havia dos grups, un per a l’abordatge del poble i el meu que anàvem en embarcacions unflables, que van a rem. Abans d’arribar,ja estava tot negat’, detalla. El seu equip, amb dos bussejadors i un altre bomber, va ser mobilitzat per a rescats aquàtics en superfície, en carrers convertits en llits i amb obstacles ocults sota l’aigua.
La primera anomenada urgent va ser: ‘Ens van cridar per al rescat d’una xica que estava en la gasolinera de Forn Alcedo amb una altra dona. He passat per ací mil vegades i resulta dantesc’. Arribar no va ser senzill: pel camí es van topar amb persones atrapades en cotxes, subjectes a fanals o sobre terrats, i fins i tot amb un camioner que es va despertar envoltat d’aigua sense poder eixir. Cada parada va implicar valorar riscos i prioritzar als qui estaven en situació més crítica.
A les persones rescatades les van traslladar a un concessionari amb una primera altura, un punt segur des del qual van ser transferides a la Policia Local. Eixe espai elevat va funcionar com a refugi improvisat per a ordenar l’evacuació i concentrar als qui necessitaven assistència immediata.
El desplaçament es va complicar especialment en entrar en la V-31, on el corrent era extraordinari. Va haver-hi un moment en què es va perdre el maneig de l’embarcació, encara que van aconseguir recuperar-lo en aconseguir la zona de concessionaris. Així i tot, el balanç de la nit va ser, en paraules del bomber, ‘complicats’, amb ‘risc’, però afrontat per equips ‘ensinistrats i preparats’ per a intervindre en superfície.
Desolació a l’alba
Amb la primera llum, diu, ‘ens va pegar una baixada brutal’: la realitat de l’ocorregut es va fer evident. Sobre les 6 hores va ser enviat al Lloc de Comandament Avançat, instal·lat en el pont de la pedania de La Torre, des d’on es van coordinar desplaçaments i suports.
Ja no quedava aigua, sol fang. En una rotonda de La Torre hi havia quatre cotxes, un damunt d’un altre; també van aparéixer vehicles en arbres, fanals i tapant patis: ‘semblava una broma, no podia ser real’. La força de la riuada va arrossegar i va apilar tot al seu pas, deixant carrers intransitables i danys materials per tota la zona.
‘El que més em va impactar va ser a l’alba a la Torre veure a tota la gent deambulant sense rumb, amb la cara desencaixada, que buscaven a familiars i sers estimats i cotxes amuntegats, va ser una desesperació’, recorda. Moltes persones demanaven ajuda i preguntaven si venia més aigua; ‘era una mica un poc fora de control’, una evidència de la por i la incertesa que es van estendre després d’hores de pluja i crescudes.
Durant els 20 dies següents va integrar un grup de rescat aquàtic que va pentinar el riu en la zona de la V-30 i l’Albufera. Primer van treballar des de Manises fins a Pinedo, ‘buscant desapareguts i possibles víctimes’, i després van ampliar el rastreig a tot el llac. Va ser un esforç sostingut per a confirmar que no quedaven persones atrapades i recuperar la normalitat en els màrgens del llit.
De manera simultània, van donar suport a l’ONG de bombers i als municipis de Sedaví i Alfafar en el que competix al servici municipal: ajudar a veïns amb ascensors inutilitzats, garatges completament inundats i labors d’acovardisca. La fase de recuperació es va prolongar durant setmanes, amb incidències encadenades en infraestructures bàsiques.
L’experiència, afirma, va deixar aprenentatges. La DANA ha ensenyat a ‘ser millors persones’, a ‘tindre una miqueta més d’humanitat i sobretot, pensar que ens pot tocar’. També insistix: ‘hem de ser més responsables i més conseqüents amb els nostres actes’. Per això, subratlla, cal ‘ser més cauts’ i ‘fer molt més cas a la informació que arriba’. I conclou que, ‘a nivell nacional, hem aprés tots un poc; cada un ha d’estar en el seu lloc, en el que li competix’.
