Un ramat de 15 ovelles i un carner ha creuat este migdia el campus de la Universitat d’Alacant, a Sant Vicent del Raspeig, per a reivindicar el valor de la transhumància i del pasturatge tradicional com a part del patrimoni natural i cultural. La comitiva, guiada pel ramader Juan Luis Santana, ha seguit el traçat de la Cañada Real que travessa el recinte universitari, davant la sorpresa de nombrosos estudiants que han immortalitzat l’escena amb els seus mòbils.
El recorregut ha sigut un gest simbòlic amb un missatge pràctic: el pasturatge reduïx la vegetació combustible, manté nets els tallafocs i complementa treballs mecànics allí on l’orografia complica l’accés. Visibilitzar-ho en un entorn urbà i acadèmic ha acostat una pràctica ancestral a un públic jove i ha recordat que les canyades conserven la seua funció com a corredors ramaders i ambientals.
Pasturatge i prevenció d’incendis
La jornada ha començat amb ponències d’investigadors i experts del medi rural, que han insistit en el pasturatge com a ferramenta sostenible de prevenció. Sansano Álvarez, president de l’Associació Professional d’Agents Mediambientals de la Comunitat Valenciana, ha subratllat que ‘el no tindre pastors per la muntanya ni tindre ramaderia complica molt a l’hora d’extingir focs’, perquè la labor del bestiar no pot fer-se amb maquinària i l’orografia dificulta l’arribada. Al seu juí, ‘el pastor és un col·laborador nostre, un vigilant més en el medi natural’.
En la mateixa línia, Carlos Sapena, president de l’Associació Defensora d’Herbívors Contra Incendis Forestals (ADHIF), ha assenyalat que el principal problema és la falta de relleu generacional entre els pastors, ja que ‘ja no és rendible’. A esta situació, ha afegit, se suma la pressió cinegètica sobre els herbívors silvestres, que minva el seu número i relega el seu paper en la prevenció ‘gratis’. ‘Només cal deixar-los viure’, ha sentenciat.
L’acte ha posat el focus en conseqüències immediates d’eixe declivi: menys ramats significa menys territori gestionat a dent i més combustible acumulat en muntanyes i fites. D’ací ve que recuperar i mantindre la transhumància s’haja reivindicat com una via per a conservar el patrimoni natural i cultural i, alhora, millorar la resiliència enfront dels incendis.
