El capità Manuel Lareo, del 2n Batalló de la Unitat Militar d’Emergències (UME) i al comandament de la 21a Companyia d’Intervenció amb base en Morón de la Frontera, va ser mobilitzat per la DANA a València i la definix com ‘un escenari bèl·lic‘, una impressió que compara amb el que va viure a Kosovo en 2002.
Recorda que el primer batalló de la UME a intervindre va ser el de València per proximitat i que la prioritat inicial van ser els rescats de persones. Una vegada estabilitzades les zones més crítiques, es van activar progressivament la resta de batallons, ajustant els moviments a l’evolució del temporal i al seu possible desplaçament cap a Màlaga. El desplegament es va organitzar per a cobrir simultàniament diverses àrees i fases de l’emergència, amb equips destinats a salvar vides i, després, a localitzar desapareguts.
‘A nosaltres ens van mobilitzar en dos subgrups tàctics distints, que són com dos nuclis, cada un d’ells amb un capità. El primer va eixir per a València en dia 30 amb uns cent hòmens i menys de l’endemà passat -van quedar arracades del que poguera passar a Màlaga on es desplaçava la dana-, vam ser l’altre grup, amb altres cent’, indica.
Busca en el polígon de Loriguilla
El seu grup es va dirigir al polígon de Loriguilla, en Riba-roja, on ja s’havia completat la fase de rescats i començava la busca de desapareguts. ‘Quan es va desbordar el barranc de Poio, que passa just al costat, era horari de treball i hi havia prou gent. Se’ns assigna una zona on s’esperava trobar desapareguts arrossegats pel corrent’, rememora. En eixe dispositiu, en el qual a més de la UME van participar efectius d’altres cossos, es van trobar ‘diverses víctimes’.
‘La xifra de desapareguts disminuïa conforme augmentava la de víctimes‘, assenyala, i admet que la imatge sobre el terreny els ‘va sorprendre moltíssim; per la televisió et fas una idea però fins que no eres allí físicament, no ho saps bé’. La magnitud del mal, amb naus i vials negats al costat d’un llit desbordat en ple horari laboral, explicava la urgència de pentinar àrees industrials i accessos a la recerca de persones que pogueren haver sigut arrossegades.
Lareo detalla que el lloc de comandament avançat es va instal·lar sobre una rotonda perquè ‘era l’únic lloc enlaire i al voltant corria l’aigua’, una decisió que facilitava coordinar recursos amb seguretat i visibilitat. Allí va comprovar la dimensió de la riuada: ‘camions completament doblegats i com corria l’aigua pel barranc de Poio, em vaig quedar verdaderament sorprés per la força de l’aigua‘.
‘Recorde una anomenada a la meua dona i dir-li que tenia la sensació d’estar a Kosovo, com quan vaig estar en 2002, és a dir, un escenari absolutament bèl·lic’, ressalta. ‘A mi em va sorprendre moltíssim i ja havia passat més d’un dia’. Va estar amb el seu grup a València des del 31 d’octubre fins pràcticament març de l’any següent i assegura que, encara que ha treballat en altres riuades, res va ser comparable: ‘la força de l’aigua va haver de ser esborronadora; va haver de ser un verdader infern en el moment en què va ocórrer, no havia vist gens igual’.
