Les inundacions del 29 d’octubre a València van destrossar també la memòria fotogràfica de centenars de llars. Durant l’últim any, equips de la Universitat Politècnica de València han estat recuperant i digitalitzant eixe patrimoni domèstic perquè servisca de testimoniatge i perquè les futures generacions no obliden l’ocorregut.
Els especialistes han treballat amb materials molt deteriorats per l’aigua, el fang i el temps d’espera fins a poder entrar en moltes vivendes. La conservació, la neteja i la restitució digital han permés estabilitzar arxius que, d’una altra manera, s’haurien perdut per sempre, i facilitar el seu accés a totes les persones de cada família.
Una memòria familiar salvada de l’aigua
Part d’eixos arxius pertanyen a la família de Juan Carlos Muñoz. Els seus àlbums estaven guardats en un traster del semisoterrani de l’antiga casa de la seua àvia, a Albal, en l’anomenada ‘zona zero’ de la DANA. Quan van poder accedir a la vivenda, un mes després, van trobar tot ‘escampat’ i part encara sota una làmina d’aigua. Juan Carlos ho recorda així: ‘No anàvem amb entusiasme ni amb altes expectatives i una de les coses que trobem van ser totes les fotos o almenys la majoria, tires un desastre’.
La família va escórrer els àlbums i els va posar a assecar, però prompte va veure que el paper unflat i les emulsions pegades feien inviable l’arranjament domèstic. ‘Però ens vam adonar que nosaltres no podíem arreglar-ho perquè alguns els enlairaves i les fotos es trencaven, uns altres s’estaven desfent’, relata, a més d’assenyalar que moltes imatges presentaven fongs.
El material va ser arreplegat per personal de la universitat, que va aconseguir recuperar part de l’arxiu i digitalitzar-lo, donant-li una ‘vida nova’. El resultat es veu hui en el xalet familiar de Llíria, on es van prendre moltes de les imatges rescatades. ‘Dels anys 60 dels 70, gent que jo no he arribat a conéixer, que viu només per foto, i gent que has conegut tota la teua vida i que ja no estan i haguera sigut una pena tremenda deixar de tindre’ls’, resumix. La recepció a casa ha sigut de ‘molta alegria’ per uns records que havien quedat ‘oblidats’ en el traster i que ara es compartixen entre diverses generacions.
Testimoniatge i alerta enfront de la DANA
Les fotos conserven la ‘marca dana’: taques, vores ondulades o xicotetes defectes que ja formen part de la seua història. Per a Juan Carlos, a més de recordar el viscut el 29 d’octubre, eixes imatges advertixen que estes situacions ‘passen’, que ‘no són una excepció’ i que ‘la probabilitat augmenta amb el canvi climàtic i que cal ser ací i exigir mesures de mitigació i d’adaptació reals’.
L’arxiu de la seua família és una part de les 340.000 fotografies recuperades per la Universitat Politècnica de València gràcies a tècniques digitals i d’intel·ligència artificial. Corresponen a més de 3.000 àlbums de prop de 400 famílies afectades per la DANA. Este treball col·lectiu ha permés reunir i posar en valor un patrimoni íntim que, una vegada digitalitzat, es preserva millor i es compartix amb tots els afins, reduint el risc de noves pèrdues.
A més, una exposició en el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) de València, visitable fins al pròxim 2 de novembre, mostra el procés de conservació, neteja i restitució digital aplicat al material recuperat en la zona afectada per la DANA. Mentrestant, la família de Juan Carlos busca ara un lloc segur on guardar tot el que es va salvar per a ‘no tornar a perdre-ho’.
