Fa un any, la riuada va negar el soterrani on la Societat Musical d’Algemesí assajava i guardava el seu material. Mig metre de fang, una paret vençuda i incomptables instruments soterrats van deixar a l’agrupació sense local i sense ferramentes. Hui la banda ha recuperat una normalitat distinta: continua sense seu pròpia, però ha reorganitzat les seues rutines per a continuar sonant i ser present en la vida del municipi.
Assajos en el Casal Fester
Ara els assajos es traslladen a un espai polivalent que compartixen moltes associacions. La prioritat és disposar d’una sala àmplia per a col·locar correctament a cada corda i mantindre l’equilibri sonor. ‘Ara estem en un espai polivalent que compartim pràcticament totes les associacions del poble. Necessitàvem un espai gran per als assajos de les bandes, per a poder estar ben col·locats, i l’ajuntament ens ha cedit est fent un puzle, quadrant els horaris amb la resta d’associacions’, explica Vicent Girbés, president de la societat.
Eixe lloc és el Casal Fester, que en els dies posteriors a la dana va actuar com a centre de repartiment d’ajuda i aliments i que hui compatibilitza usos: local d’assaig, centre de dia per a persones amb alzheimer i punt de reunió de jubilats i pensionistes, entre altres. Esta rotació obliga a ajustar agendes i a muntar i desmuntar amb rapidesa, una logística addicional que la banda assumix per a no detindre la seua activitat.
L’escola de música, situada abans al costat del local d’assaig, repartix ara les seues classes entre el Col·legi Escolapis i l’Escola Municipal de Tabal i Dolçaina. Este desdoblament implica trasllats, canvis d’aula i adaptació a noves acústiques, però assegura la continuïtat de la formació. ‘Estem escampats’, confessa Girbés, que així i tot celebra que la banda simfònica ja acumula quatre concerts, un senyal que el projecte artístic es manté viu i que el treball de base dona els seus fruits.
Instruments salvats i burocràcia pendent
L’ajuda de lutieres, bandes amigues i la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana ha sigut decisiva per a recuperar el parc instrumental. ‘Teníem el local d’assaig en un subterrani. Estava completament sepultat d’aigua i fang, i no vam poder accedir fins a set dies després de la dana, quan els bombers van acovardir tota l’aigua’, recorda Girbés, que admet que instrumental, partitures, aules i documentació estaven ‘completament destrossades i perdudes’. En eixe escenari, la prioritat era rescatar o reposar l’imprescindible per a poder assajar i oferir concerts.
‘Alguns instruments eren irrecuperables i altres els manem als lutieres’, concreta. Entre les peces salvades destaca el bombo de la banda, que un lutier de Madrid va aconseguir rescatar després d’haver passat set dies submergit. En canvi, el seu bombardí va quedar esclafat pel fals sostre i va haver de ser reemplaçat. La federació va canalitzar les ajudes, va demanar un inventari de pèrdues i va coordinar recanvis, la qual cosa ha permés que les seccions danyades tornen a sonar.
Fins i tot amb la part musical encarrilada, la seu seguix pendent. ‘Veiem el futur amb un poc d’incertesa, perquè moltes vegades el cor va més ràpid que els papers, i ara mateix l’embós està en la burocràcia‘, lamenta Girbés. L’objectiu és reubicar als músics en un edifici polivalent als afores que també va patir la riuada i necessita ser recondicionat. Tornar a un soterrani no entra en els plans: el president el veu ‘inviable’. ‘No se sap el que pot tornar a passar i més val previndre que curar i tornar a lamentar’, argumenta.
La preocupació immediata és el 31 de desembre: l’espai d’assaig improvisat acull la festa de Cap d’any i caldrà moure timbales, marimba, bombo i faristols. De moment, bona part del material descansa en el garatge d’un músic. ‘Ara tenim moltes coses en el garatge d’un dels músics, mentres la dona no el tire de casa… podem deixar-ho ací, encara que no sé si cap res més’, fa broma Girbés. Entre ajustos, mudances i horaris encaixats al mil·límetre, la qual cosa no falta és la il·lusió per continuar omplint de música els carrers d’Algemesí.