Dotze comunitats autònomes, onze d’elles governades pel PP, al costat de la ciutat autònoma de Melilla i Canàries (governada per Coalició Canària amb suport del PP), han subscrit l’anomenada Declaració de Sevilla per a exigir al Govern que abandone les polítiques que, al seu juí, ‘ataquen i desprestigien al turisme‘ i que ‘deixe d’encoratjar els moviments antiturisme’. El document s’ha presentat en el marc d’una fira d’innovació turística i fixa una posició comuna davant un debat creixent sobre el paper del sector en l’economia i en la vida dels destins.
El text reunix a Andalusia, Aragó, Canàries, Múrcia, illes Balears, Cantàbria, Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Galícia, La Rioja, Extremadura i Melilla. Segons els firmants, estes regions concentren entorn del 70% del turisme nacional i el 75% de l’internacional, per la qual cosa busquen influir de manera coordinada en l’agenda turística i reforçar la seua interlocució amb l’Estat i amb el propi sector.
Bloc amb pes i exigències
Des de l’organització de la trobada, el conseller andalús de Turisme, Arturo Bernal, ha assenyalat que la declaració reivindica el turisme com a gran indústria nacional i reclama el respecte a les competències exclusives autonòmiques en ordenació turística i territorial. En eixa línia, els adherits rebutgen un ‘discurs simplista i culpabilitzador’ que, sostenen, associa al turisme amb problemes que transcendixen al sector i respon a ‘acusacions permanents’.
A més, denuncien la fallida de la lleialtat institucional per l’absència de convocatòria de la Conferència Sectorial de Turisme des de desembre de 2023, una situació que, sostenen, els ‘obliga a coordinar i elevar les seues propostes fora dels llits oficialment establits’. Per als firmants, este buit de coordinació estatal ha dificultat consensuar respostes comunes i ha accelerat la seua decisió d’articular posicions conjuntes per altres vies.
Vivenda, VUT i massificació, un debat diferenciat
Els governs autonòmics firmants advoquen per separar vivenda i turisme. Asseguren que ‘la crisi d’accés a la vivenda és un problema estructural alié al turisme’ i que la situació respon al fracàs de la Llei Estatal de Vivenda i a altres factors. Reclamen, per això, ‘accions decidides’ basades en un diagnòstic correcte, en lloc de buscar culpables en un sector que consideren estratègic per a l’ocupació i la inversió.
En eixa mateixa línia, defenen que les vivendes d’ús turístic, quan estan ben regulades per l’autoritat autonòmica, contribuïxen a revitalitzar centres urbans i complementen l’oferta alojativa, ‘no la causa de la desigualtat ni dels problemes d’accés a la vivenda que afecten a tot el país’. Demanen revisar el Reial decret sobre el Registre Únic de vivendes turístiques i veuen urgent definir el lloguer de temporada, competència estatal, amb criteris temporals coherents amb la normativa turística autonòmica per a donar claredat i seguretat a propietaris, plataformes i administracions.
Respecte a la massificació, la declaració sosté que respon a la ‘ineficàcia del Govern Central per a frenar la migració interna des de l’Espanya buidada’. Segons el seu diagnòstic, la concentració de població i d’activitat en determinades àrees incrementa la pressió sobre els destins més demandats. Per això, plantegen que les solucions passen per polítiques territorials i de planificació que distribuïsquen millor la càrrega, en lloc de responsabilitzar al turisme en el seu conjunt.
En transport, critiquen la ‘visió mercantilista del Govern en la gestió dels aeroports regionals’ i proposen una gestió conjunta amb les comunitats autònomes orientada a la desestacionalització i a la desconcentració de la demanda. Defenen també facilitar la integració dels aeroports amb la xarxa ferroviària per a millorar la intermodalitat, obrir noves connexions en temporada baixa i repartir els fluxos entre destins, reduint la pressió en els punts més saturats.
Amb la Declaració de Sevilla, les comunitats firmants fixen un full de ruta comú, eleven la pressió per a reactivar els espais de coordinació institucional i es comprometen a continuar presentant propostes conjuntes en matèria de vivenda turística, ordenació, transport i innovació, amb l’objectiu declarat de blindar el lideratge del turisme com a motor econòmic.