Un operador de comunicacions del Centre de Coordinació d’Emergències va declarar davant la jutgessa que instruïx la causa penal per la gestió de la DANA que sobre les 12 hores del 29 d’octubre ja es percebia la situació de risc i que ja hi havia peticions de rescat. El seu relat situa el punt d’inflexió al migdia, quan els avisos es van multiplicar i les incidències van obligar a prioritzar intervencions.
Segons la transcripció coneguda este dijous de la seua declaració del dilluns, en finalitzar el seu torn a les 14.30 la situació seguia igual d’àlgida. No recorda desbordaments de rius en eixe moment i apunta que el Cecopi no s’havia convocat encara, malgrat la pressió creixent. Eixe òrgan coordina la resposta entre administracions en episodis que poden escalar amb rapidesa.
El testimoni va detallar que els primers avisos van arribar des de la Ribera Alta i que, cap a les 11 hores, es van estendre a Utiel i Requena. Es tractava, principalment, de rescats de persones aïllades, un indicador que l’aigua ja estava tallant accessos i complicant la mobilitat en diversos punts.
Avisos, protocols i absència de reforços
Com a operador de comunicacions, la seua tasca era activar el protocol i remetre el document d’avís als ajuntaments. Va assenyalar que ell va enviar l’activació de la situació 0 o 1 en l’àmbit de Requena-Utiel i les alertes hidrològiques relatives al barranc de Poio i al riu Magre. No recorda que superior li va donar l’orde, si bé entén que seria la llavors cap de Servici d’Emergències, Inmaculada Piles. Els nivells 0 i 1 corresponen a fases inicials de seguiment i mobilització previstos en els plans davant inundacions.
Va afegir que no va sentir ni va llegir res sobre l’activació de bombers forestals per a vigilar barrancs, una labor que reforça la detecció precoç de crescudes en llits secundaris. Eixa absència, va dir, contrasta amb la intensitat dels avisos que ja arribaven.
Va recordar haver vist sobre les 12 hores a la llavors consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, investigada en la causa, i va precisar que la seua presència a eixa hora no impedix que haguera arribat abans. Segons el testimoni, la consellera els va traslladar que s’alegrava que no haguera passat gens personal, en un moment en què l’activitat en sala era intensa.
També va destacar que el dia 28 d’octubre no es va parlar de reforçar el servici per a l’endemà. En contrast, en l’última dana es va enviar un ÉS-Alert el dia anterior i va haver-hi un sistema de guàrdia més reforçat, amb més persones per lloc i un enfocament més preventiu. A més, va apuntar que la Aemet va canviar el nivell taronja a roig sense avisar, una cosa inusual perquè, va afirmar, el predictor de guàrdia sol cridar prèviament per a anticipar el canvi de predicció. Eixe salt a roig implica risc meteorològic molt elevat i exigix ajustos immediats en la resposta.
