La jutgessa que instruïx la causa sobre la gestió de la dana ha demanat les gravacions de les compareixences del president de la Generalitat, Carlos Mazón, en les comissions d’investigació de Les Corts i del Congrés, amb la finalitat d’incorporar-les al procediment penal. La magistrada sosté que en estes sessions el dirigent va abocar diverses asseveracions que no es corresponen amb el contingut de la instrucció, petició que també havia plantejat l’acusació exercida per la Associació Víctimes de la Dana 29 d’Octubre 2024.
En el seu acte, la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra ha al·ludit al que s’ha dit per Mazón el dilluns en el Congrés respecte a tres aspectes clau: les crides que no va atendre de la seua consellera d’Interior, Salomé Pradas; la informació disponible sobre el que estava succeint durant l’emergència; i el moment en el qual va saber que hi havia morts. L’obtenció de les gravacions busca fixar de manera literal el contingut i el context d’eixes manifestacions per a confrontar-les amb les dades recaptades en la causa.
Crides cancel·lades i accés a la informació
Sobre les crides que Pradas va realitzar la vesprada de la dana, la instructora precisa que ‘no és el mateix anomenades cancel·lades‘, que són aquelles que el receptor no admet, que ‘anomenades perdudes’. Recorda que la consellera ha aportat al procediment els registres de tres anomenades al president que van ser cancel·lades a les 16.29, 19.10 i 19.36 hores. Eixe detall tècnic resulta rellevant per a valorar l’explicació oferida per Mazón en el Congrés, quan va assenyalar que va poder tindre el telèfon en la motxilla i per això no va respondre.
La jutgessa també rebat l’afirmació que aquella vesprada ‘ningú sabia que la gent s’estava ofegant’. Reitera que existia informació sobre la #greu situació generada per l’episodi, incloent-hi les previsions meteorològiques, les anomenades al 112, els avisos de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i les comunicacions al servici de teleassistència de familiars i usuaris que van morir. Segons es desprén de l’acte, estos elements formaven part del flux ordinari d’alertes en el sistema d’emergències i reflectien la percepció primerenca del risc.
Quant al moment en què es va saber que hi havia morts, que Mazón va situar ‘ben entrada la matinada’, la jutgessa afirma que ‘difícilment es pot fixar a partir de la matinada del 30 d’octubre’. Recorda que el propi president va declarar en el Centre d’Emergències a les 00.35 hores que hi havia víctimes. Afig que, abans d’eixa hora, el Centre de Coordinació d’Emergències va sol·licitar a les 20.35 hores la mobilització de la UME en tota la província de València, amb constància expressa que ja existien morts, i que a les 00.31:37 hores es va donar preavís a la directora de l’Institut de Medicina Legal per la previsió d’activar el protocol de múltiples víctimes, comunicació que es va traslladar al grup permanent de SMS a les 00.31:47.
Compareixença en Les Corts i valor probatori
La jutgessa considera que la rellevància de la compareixença de Mazón en la comissió de Les Corts és menor que la del Congrés, però igualment l’admet. Ho fa, en primer lloc, perquè en una comissió parlamentària existix obligació de dir veritat, la qual cosa atorga a eixes manifestacions un valor distint al de les declaracions públiques o entrevistes. A més, recorda que el president no ha fet ús de la facultat de declarar voluntàriament com investigat davant el Jutjat, la qual cosa li hauria eximit de l’obligació de comparéixer davant una comissió d’investigació.
En segon terme, la instructora veu eixa compareixença com a prova pertinent per les competències que corresponen al president i per les afirmacions realitzades sobre la presa de decisions en el Cecopi —que va expressar que li és alié— i sobre l’enviament del missatge És-Alert a les 20.11 hores. Amb les gravacions de les dos Càmeres, la causa comptarà amb un material homogeni per a valorar la consistència i el context d’eixes manifestacions dins de la seqüència de decisions adoptades durant l’emergència.
