L’Executiu ha aprovat un decret que impulsa la creació d’un catàleg de símbols i elements franquistes per a procedir a la seua retirada i que, per primera vegada, permet que particulars i associacions memorialistes presenten sol·licituds formals, a més de les administracions. L’objectiu declarat ha sigut tindre el llistat inicial abans que acabe l’any.
Catàleg i procediment
Una comissió tècnica ha sigut encarregada de determinar quins símbols estan afectats per la Llei de Memòria Democràtica de 2022 i la seua inclusió en el catàleg permetrà requerir als propietaris d’immobles i a entitats públiques o privades perquè els retiren. L’obertura del procés a la ciutadania i al teixit associatiu ha ampliat la via de detecció de vestigis en barris, pobles i ciutats, de manera que no depenga només d’iniciatives institucionals.
Segons el Govern, els elements en el punt de mira inclouen plaques, monuments, escuts, noms de carrers i fins i tot denominacions de municipis. S’ha calculat que existien al voltant de 4.000 en tot el país, molts ja retirats de vivendes, edificis religiosos i altres espais. El ministre ha apuntat que fins a set pobles podrien estar vinculats pel seu nom a la dictadura i, d’entrar en el catàleg, haurien de modificar la seua denominació.
Cap vestigi suprimit podrà ser exhibit en un altre lloc. Quan l’element tinga valor arquitectònic o estiga declarat Bé d’Interés Cultural, el decret ha previst com actuar, contemplant la possibilitat de la seua ‘resignificació‘, és a dir, donar un tractament interpretatiu que elimine l’exaltació i aporte context històric. Eixa opció permet conservar peces amb valor patrimonial sense contradir la llei.
El Govern ha avançat que la comissió territorial que regula el decret es constituirà el divendres i es reunirà cada 15 dies per a actualitzar el catàleg. Amb eixa periodicitat es pretén incorporar nous casos, revisar sol·licituds i assegurar que els canvis en l’espai públic s’executen amb seguiment i control.
Avanços en exhumacions i reconeixements
Al costat del decret, el ministre ha presentat un informe de balanç sobre l’aplicació de la Llei de Memòria Democràtica. En Cuelgamuros, s’han localitzat 36 caixes amb 485 restes de diferents persones procedents dels columbaris i s’han identificat els de 31 víctimes, 21 gràcies a proves d’ADN, que ja han sigut entregats a les seues famílies. Estes actuacions han respost a peticions de 206 famílies de víctimes.
L’Executiu ha assegurat que continuarà avançant en tots els àmbits de la norma malgrat les, en paraules del ministre, ‘mal anomenades lleis de concòrdia’ impulsades en comunitats governades pel PP com Aragó, Comunitat Valenciana, Cantàbria, Extremadura, Balears o Castella i Lleó. Per a sostindre el treball en el temps s’han posat en marxa plans quadriennals centrats en localitzar i identificar aproximadament a 20.000 persones desaparegudes en fosses, cunetes i pous. Fins a la data, s’han exhumat les restes d’unes 9.000 i el Govern ha ratificat la seua voluntat de recuperar a totes.
En l’àmbit de la reparació, 1.614 famílies de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura ja han rebut declaracions de reconeixement i de nul·litat dels processos judicials que van patir els seus afins. A més, s’ha atorgat la nacionalitat espanyola a fills i nets de combatents de les Brigades Internacionals. Quant als descendents d’exiliats, s’ha assegurat que mig milió de persones tenen reconegut eixe dret i més de 2,3 milions s’han interessat a tot el món per obtindre la nacionalitat.
Finalment, el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha anunciat una nova campanya amb 400 activitats sota el lema ‘La democràcia és el teu poder‘ per a reforçar el valor de la democràcia en el 50 aniversari de la fi de la dictadura. El missatge ha sigut que les mesures aprovades i el treball en marxa busquen tancar ferides des de la veritat, la justícia i la reparació, al mateix temps que ordenen l’espai públic conforme a la llei vigent.
