L’Ajuntament de València ha aprovat l’adhesió a la declaració de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) amb motiu del 25-N, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones. La decisió s’ha adoptat en la Junta de Govern Local, a iniciativa de la regidora d’Igualtat, Rocío Gil, i ha tirat avant malgrat el vot en contra de Vox, soci de govern del PP. L’adhesió al text marca un posicionament institucional i fixa un full de ruta municipal per a reforçar recursos, coordinació i prevenció contra totes les formes de violència masclista.
Vox vota en contra malgrat ser soci
Després de l’aprovació, l’equip de govern ha subratllat que manté un suport explícit a les mesures de protecció i a la prevenció. El portaveu municipal, Juan Carlos Caballero, ha remarcat el ‘ferm compromís de l’Ajuntament amb la lluita contra la violència que s’exercix contra les dones i també contra els seus fills i filles’, i ha assenyalat el focus en noves expressions de violència que s’intensifiquen en l’entorn digital. La declaració també ha recordat l’origen del 25-N, instaurat per Nacions Unides en 1999 com a jornada de conscienciació i acció, i ha reiterat el ‘més absolut rebuig a totes les formes de violència masclista’ al costat del ‘compromís de contribuir a erradicar-les’.
Dades i prioritats de la declaració
El document ha posat l’accent en la magnitud del problema. En paraules de la moció, ‘les estadístiques de dones víctimes mortals per violència de gènere a Espanya, a les mans de les seues parelles o exparelles, continuen sent molt alarmants, amb 1.331 dones assassinades des de l’any 2003. I, d’elles, 36 entre gener i novembre d’este any 2025, que han deixat òrfens a 17 xiquets i xiquetes. Vides arrabassades i vides marcades per sempre’. Estes xifres s’han utilitzat com a argument per a reforçar la resposta des de l’administració més pròxima a la ciutadania.
La declaració ha destacat l’especial vulnerabilitat de dones immigrants i de dones amb discapacitat. En el primer cas, les dificultats d’accés a informació i servicis de protecció agreugen el risc i retarden la denúncia. En el segon, les barreres físiques i socials compliquen sol·licitar ajuda, formalitzar denúncies i accedir a recursos d’assistència. Per això, el text ha reclamat nous recursos d’intervenció especialitzada i el reforç dels existents amb l’objectiu que cap dona quede desprotegida en cap supòsit.
El document ha incorporat a més la violència digital entre les prioritats. Assenyala l’assetjament en xarxes socials, la gravació o difusió d’imatges sense consentiment, els discursos d’odi que s’emparen en l’anonimat i l’ús d’intel·ligència artificial per a generar continguts vexatoris i falsos. La inclusió d’estos fenòmens subratlla que la violència masclista també s’ha desplaçat a entorns tecnològics on el mal s’amplifica i la revictimització s’accelera.
Com a tancament, la FEMP ha instat l’acció directa de les entitats locals, ‘les administracions més pròximes, que exercim un paper fonamental enfront d’esta xacra’. La crida abasta l’educació en col·legis, la sensibilització en espais culturals i d’oci, el reforç dels punts d’atenció a la dona i una millor coordinació amb les Forces i Cossos de Seguretat en l’àmbit local. La declaració conclou amb un propòsit nítid: ‘Hem de convertir els nostres pobles i ciutats en barreres enfront de la forma més covarda de violència, que és la del maltractament a les dones’.
