Antoñito Molina ha omplit de salnitre roteño el Roig Arena de València en una de les últimes cites de la seua gira Em Promet, un concert amb entrades esgotades i ambient de celebració que ha confirmat l’estirada del cantautor gadità. Durant quasi dos hores, el públic ha corejat els seus temes més coneguts en un auditori que ha estrenat amb esta primera visita.
Entrades esgotades i debut en el Roig Arena
La gira Em Promet ha recorregut tota Espanya i ha recalat a València amb el cartell de no hi ha bitllets des de fa setmanes, senyal d’una base de seguidors en creixement i d’un catàleg que ja funciona com a banda sonora per a molts. La nit ha arrancat amb L’aventura, un inici que ha marcat el to festiu d’un directe que ha alternat energia i pausa per a donar espai a l’emoció. Amb una banda sòlida i arranjaments que miren al pop andalús, Molina ha filat un repertori recognoscible, xopat d’eixe salnitre roteño que definix la seua identitat sonora.
En el cor del set han sonat M’estic tornant boig, Deixem petjades boniques i Solta-li el pèl, al costat de peces com Em puge per les parets o El meu amagatall, esta última pertanyent al seu treball més recent. La seqüència ha mostrat un equilibri entre himnes ja consolidats i temes que ensenyen la seua evolució, amb tornades que han trobat resposta immediata des de les graderies. Segons el recinte, el concert s’ha viscut com una celebració compartida, amb un artista còmode en el gran format.
Un dels moments més emotius ha arribat amb Solta-li el pèl, la cançó que dedica a la seua mare i amb la qual alça un homenatge íntim a la meitat del directe. El públic ha acompanyat la interpretació amb un acolliment càlid, subratllant el pes emocional d’una peça que s’ha convertit en parada obligada del tour.
El club dels somiadors i M’estic tornant boig han sigut rebudes com a verdaders himnes. Després, la banda ha abandonat momentàniament l’escenari per a deixar només al cantant, que ha donat pas a l’entrada de la xicoteta María en un dels capítols més esperats pels seus seguidors.
Un ritual per a segellar cada ciutat
Molina ha explicat que, en cada concert, convida a un seguidor a escriure en el piano el nom de la ciutat on actua. ‘Per a mi significa molt València, perquè jo no m’imaginava cantar ací davant de tanta gent’, ha afegit mentres María firmava. Eixe gest ha funcionat com a agraïment i record tangible del seu pas per l’auditori valencià.
El tram final ha alternat cançons animades amb moments més íntims fins a desembocar en Laberint i Per si demà, amb les quals ha posat tancament a la nit. Amb esta parada, Antoñito Molina ha reforçat la seua connexió amb el públic i s’ha afermat com una de les veus emergents del pop andalús, portant la seua proposta a recintes de gran aforament sense perdre proximitat.
