El València Basket rep este dimarts en el Roig Arena al Bayern Munic en la tretzena jornada de l’Eurolliga, un encreuament que mesura el bon moment local amb un rival ferit per tres derrotes consecutives en la competició. L’equip taronja arriba reforçat després d’imposar-se a l’Estrella Roja i confirmar en la acb davant el Bàsquet Girona (98-72), mentres que el bloc alemany va tallar la seua ratxa de lliga amb un triomf en la pista del Ulm (77-81). El context apunta a un dol exigent: el Bayern ha mostrat pics de nivell alt i, malgrat el sot, conserva recursos per a castigar qualsevol relaxació.
Dol d’estils en el perímetre
El xoc enfronta a un dels atacs més productius del torneig amb un dels menys anotadors. El València fa una mitjana de 88,9 punts per partit i el Bayern 77,9, una diferència que anticipa ritmes oposats: els de casa tendixen a accelerar i el conjunt alemany a controlar el tempo. No obstant això, els dos sostenen gran part de la seua ofensiva en el triple: el València és el segon que més llança, amb 32,5 intents per nit, i el Bayern el tercer amb 28,5. La punteria exterior i la gestió del rebot llarg es perfilen com a factors que poden inclinar el resultat.
En la taula, el València és sèptim amb un balanç de 7-5, el mateix que presenta el Zalgiris, quint per desempats, senyal de l’estreta que està la zona mitjana-alta. El Bayern, setzé amb 5-7, necessita reaccionar per a no despenjar-se. Un triomf local consolidaria la candidatura taronja al top 8, mentres que una victòria visitant reenganxaria als bavaresos en la baralla.
Les tres caigudes recents del bloc de Gordon Hebert van arribar amb dosi de drama. Davant el Barça, 74-75, va malgastar en el minut final un triple alliberat i un tir lliure que van poder canviar el signe del partit. En la pista de l’EFES, 74-72, va tornar a disposar d’un triple guanyador. A Vitòria, 95-73, va arrancar amb un contundent 14-26 i es va ensorrar després. El patró dibuixa a un equip que competix fins al tancament, però que patix desconnexions que li penalitzen si no controla el ritme.
Abans del sot, el Bayern va ensenyar el seu sostre amb victòries de mèrit: va assaltar la complicada pista del París i va superar a casa a la Virtus Bolonya i al Reial Madrid. Eixes credencials expliquen que, malgrat la mala ratxa, es mantinga com un visitant incòmode que no necessita grans parcials per a entrar en partit si ajusta el seu defensa i troba tirs oberts.
La visita porta a més el retorn a València de Vladimir Lucic, jugador del club entre 2013 i 2017, i del també serbi Stefan Jovic, que va militar les dos últimes campanyes. Els dos formen part d’un nucli coral en el qual sobreïxen els exteriors Spencer Dinwiddie i Andreas Obst, amb amenaça des de fora, i els interiors Oscar Da Silva i Isaiah Mike, que aporten mobilitat i finalització. Johannes Voigtmann suma quan la salut li ho permet, mentres que Wenyen Gabriel no està al nivell mostrat la temporada passada en el Panathinaikos.
En el costat local, Pedro Martínez roman pendent de la recuperació de Kam Taylor, absent contra el Girona per una indisposició. En funció de la seua evolució, el tècnic haurà de realitzar dos o tres descartes tècnics; el diumenge els triats van ser Omari Moore i Neal Sako. La rotació i la configuració del perímetre, per tant, poden ajustar-se a última hora per a sostindre el ritme alt i el volum de triple que definixen al València.



