La vicepresidenta del Govern valencià en funcions, Susana Camarero, ha acusat el Govern central de deixar tirada a València durant la dana i ha assegurat que el 29 d’octubre van haver d’esperar 96 hores perquè l’Exèrcit es desplegara. Ha explicat que va demanar a Defensa més unitats de la UME, de 500 en 500, i ha lamentat que no es desplegara a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil malgrat els saquejos, la qual cosa al seu juí va agreujar la sensació de desprotecció en els municipis afectats.
En la seua compareixença davant la comissió parlamentària que analitza la gestió de la catàstrofe, Camarero ha centrat la seua intervenció en els retards i en la falta de coordinació amb l’Administració central. Un lapse de 96 hores, ha subratllat, equival a quatre dies decisius en plena emergència, quan la presència de la UME i de forces de seguretat sol ser clau per a rescats, evacuacions i control de l’orde públic. No ha volgut entrar en valoracions sobre Carlos Mazón i ha insistit que el seu testimoniatge se cenyix a les seues competències.
Cronologia i retrets creuats
La diputada socialista Marta Trenzano li ha preguntat com se sent de responsable de les morts en una escala de zero al deu. Camarero ha respost amb una acusació a les agències estatals per no haver informat l’executiu valencià dins del termini i en la forma corresponent. Trenzano ha replicat amb una cronologia que, al seu juí, prova que va haver-hi senyals clars de risc i marge per a actuar.
Segons eixa cronologia, el 112 va rebre centenars de crides; a les 12.20 hores es va decretar l’alerta hidrològica amb situació de risc imminent d’inundació en el Barranc de Poio; i a les 12.00 hores la Diputació de València va enviar al seu personal a casa per risc molt alt per a la població. La delegada del Govern va oferir l’UME a la consellera Salomé Pradas a les 12.30 hores i, sempre segons Trenzano, l’acceptació va arribar dos hores i mitja després. À Punt va obrir el seu informatiu amb l’expressió ‘brutal dana que assota la Comunitat Valenciana’ i va relatar danys des de primera hora.
Trenzano ha afegit que a les 15.11 hores el secretari autonòmic d’Emergències va advertir a Camarero que els barrancs estaven a punt de col·lapsar, i que la vicepresidenta va respondre amb el missatge: ‘Jopé, si necessites alguna cosa ho dius’, per a després seguir amb la seua agenda. Per al PSOE, estes fites descriuen una resposta autonòmica tardana. Camarero ho ha negat i ha sostingut que les competències d’informació i mitjans extraordinaris van recaure en l’Estat.
Diversos diputats han preguntat per l’absència del president Carlos Mazón en la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi). Javier Sánchez, de Podemos, ha qüestionat per què no es va connectar quan ella sí que ho va fer. Camarero ha replicat que Mazón ja ha tingut oportunitat d’explicar-se i que no acudia a opinar, sinó a exposar la seua gestió. Sobre la seua eixida d’eixa reunió, ha afirmat: ‘No vaig abandonar una reunió a la qual no estava convocada’, i ha al·legat que va complir amb la seua agenda per responsabilitat. A la pregunta de la diputada del PNB Idoia Sagastizabal —’Llavors qui prenia decisions?’— ha apuntat a la delegada del Govern central. L’absència del president i la marxa de la vicepresidenta han alimentat el debat sobre el lideratge operatiu durant les hores crítiques.
Ajudes, obres i víctimes
Una altra línia de retret ha versat sobre l’atenció a desenes de persones amb discapacitat i dependents que van anomenar a la teleassistència de la Conselleria de Camarero. La vicepresidenta ha explicat que eixes peticions es van desviar al 112 i ha preguntat: ‘Què tinc jo que veure amb el 112?’, marcant una frontera competencial entre servicis socials i emergències.
El diputat de Vox Ignacio Gil Lázaro ha encadenat preguntes dirigides contra el Govern central. Li ha plantejat si la falta d’obres en el Barranc de Poio compromet responsabilitats de l’Executiu central i de l’anterior Consell, i ha citat un informe de Seguretat Nacional, declarat secret, que va poder suggerir que l’Estat havia d’assumir competències. ‘És possible’, ha contestat Camarero, qui també s’ha queixat de l’absència d’ajudes estatals per a servicis socials i vivenda i de la manipulació de l’homenatge d’Estat a les víctimes.
Enmig d’un encreuament d’acusacions, la presidenta de la comissió, la socialista Carmen Martínez, ha demanat respecte: que no s’use a les víctimes com a arma llancívola perquè els fa molt de mal. En resposta al popular Fernando de Rosa, Camarero ha denunciat cacera política i faules contra un Consell que, segons ha defés, no ha deixat de treballar. Ha tancat la seua compareixença amb una idea: el dolor de no haver pogut fer més. La sessió ha evidenciat fissures sobre la coordinació entre administracions i ha deixat una doble lectura dels temps de resposta durant l’emergència.
