La Guàrdia Civil ha desarticulat una sofisticada xarxa de ciberestafas que operava amb una infraestructura industrial capaç d’enviar de manera simultània milions de SMS i realitzar crides per a induir a les víctimes a transferir diners. La investigació continua oberta i el muntant defraudat no s’ha pogut concretar, encara que s’estima en diversos milions d’euros per l’escala del sistema intervingut.
En el marc de l’operació Mosenik s’ha detingut a un ciutadà ucraïnés de 41 anys assenyalat com a responsable del manteniment de la ‘granja d’enviament de missatges’. Amb un alt nivell tècnic, posava la plataforma a la disposició de diferents grups de ciberestafadores a canvi de pagaments en criptomonedes, un mètode que els oferia major opacitat. Gestionava la infraestructura amb l’ajuda d’una desena d’ordinadors.
Tercera infraestructura d’este tipus en el món
Segons ha destacat el comandament de la investigació, el sistema informàtic industrial, adquirit en països asiàtics, permetia explotar milers de targetes SIM de manera simultània. Es tracta de la tercera infraestructura d’este tipus desmantellada en el món, la segona a Europa i la primera a Espanya, la qual cosa il·lustra la potència d’enviament i la complexitat per al seu rastreig.
L’operació ha inclòs tres registres a Barcelona, en una vivenda, un local comercial i un traster. Allí s’ha intervingut abundant material tecnològic valorat en 400.000 euros. Entre el confiscat destaca un maletí amb una SIMBOX transportable que permetia operar des de qualsevol lloc amb connexió a internet, ja fora per wifi o xarxa mòbil, dificultant la seua localització. En total, s’han requisat 35 SIMBOX industrials equipades amb 865 mòdems, 852 targetes SIM actives i més de 60.000 SIM nacionals llistes per a ús, a més de diners i criptomonedes.
Cada mòdem funcionava de manera independent com si fora un telèfon mòbil i era capaç d’enviar entre 12 i 18 missatges per minut. El conjunt elevava la capacitat d’enviament a uns 2,5 milions de SMS al dia. Per a escapar al control de les operadores i a l’acció de les forces de seguretat, el sistema canviava automàticament els números remitents i estos sol romanien actius durant un curt període des de la seua alta. Les targetes s’adquirien amb identitats falses, la qual cosa afegia una barrera més al rastreig.
Víctimes, mètode d’engany i cobertura
El grup es feia passar per la Policia Nacional i el Banc d’Espanya per a generar pressió i urgència. Els missatges i crides estaven dirigits, sobretot, a residents russos i ucraïnesos a Espanya i amb freqüència es realitzaven en el seu idioma per a guanyar credibilitat. L’objectiu era obtindre dades bancàries i forçar transferències d’alt import; en alguns casos, les quantitats van aconseguir els 170.000 euros. Encara que el volum d’enviaments era massiu, la Guàrdia Civil ha constatat que els perfils potencials s’estudiaven prèviament i que les campanyes es dirigien a col·lectius concrets, augmentant així la taxa d’èxit malgrat que la majoria d’intents no prosperava.
La investigació va arrancar després de diverses denúncies presentades per residents de l’est d’Europa en el municipi alacantí d’Aspe. El detingut utilitzava una cafeteria a Barcelona com a tapadora per a gestionar la sol·licitud i recepció de targetes a companyies de telefonia, un entorn que facilitava la logística necessària per a operar amb milers de SIM. Se li atribuïxen presumptes delictes d’estafa, usurpació d’estat civil, falsedat documental, danys informàtics, blanqueig de capitals i pertinença a grup criminal.
Després de passar a disposició judicial, el sospitós va quedar en llibertat amb mesures cautelars, però posteriorment ha sigut arrestat de nou per incomplir l’obligació de comparéixer. El procediment està dirigit pel Jutjat número 1 de Novelda i roman obert, a l’espera de concretar l’abast econòmic de les estafes.
