Tretze persones han mort ofegades al novembre a Espanya, la qual cosa eleva a 441 les defuncions per ofegament en el que va de 2025, 62 d’ells en la Comunitat Valenciana. Amb estes xifres, un 2025 ‘tràgic’ es convertirà al tancament de l’any en el segon amb més ofegaments de l’última dècada, només per darrere de 2024, si desembre confirma la tendència prevista.
Les dades procedixen de l’Informe Nacional d’Ofegaments (INA) que la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme elabora des de 2015. Encara que novembre de 2025 figura entre els mesos amb menor mortalitat, el balanç global és especialment preocupant: mancant un mes per a tancar l’exercici, ja és el tercer any amb més morts per esta causa des de 2015 i s’espera que supere a 2017, que va acabar amb 443, quedant per darrere de 2024, amb 464.
Repartiment i perfils
Al novembre, set de les tretze víctimes van perdre la vida a Canàries i tres a Galícia; Andalusia, Astúries i Aragó van registrar una defunció cada una. La xifra confirma que el risc persistix més enllà de l’estiu: fins i tot en un mes de menor activitat aquàtica, els incidents continuen i es concentren en territoris costaners.
Onze dels morts eren hòmens i dos dones. La platja va ser l’escenari principal, amb huit víctimes; va haver-hi un cas en un riu i quatre en altres espais. Per nacionalitat, huit eren espanyols, tres europeus, una persona asiàtica i d’una altra es desconeix l’origen.
En l’acumulat de l’any, Andalusia encapçala la llista amb 74 morts en espais aquàtics, seguida per Canàries (67) i la Comunitat Valenciana (62). A continuació se situen Catalunya (50) i Galícia (47), mentres que Castella i Lleó suma 31 i Balears 26. País Basc registra 14, Castella-la Manxa 13 i la Regió de Múrcia 12; a Cantàbria i Astúries han mort 11 persones en cada cas.
Entre els territoris amb menys morts per ofegament fins a novembre figuren Aragó (6), la Comunitat de Madrid (5), Navarra i La Rioja (4 en cada una), Extremadura (3) i Melilla (1). A Ceuta no s’ha comptabilitzat cap defunció durant el bany.
En total, la majoria de les víctimes són hòmens: 362 enfront de 79 dones. La platja concentra el major nombre de morts (225), seguida de rius (80) i piscines (48). A més, 186 persones van perdre la vida en llocs on no havia d’haver-hi socorrista en eixe moment, ja fora per falta de servici actiu o per la naturalesa de l’espai, la qual cosa implica temps de resposta més llargs i menys capacitat de rescat immediat.
El perfil més freqüent és el d’un home espanyol major de 45 anys que perd la vida en una platja sense vigilància de vigilància de socorrista. Esta combinació d’edat, sexe i absència de supervisió reforça el pes de la seguretat en l’entorn costaner i ajuda a explicar per què tants casos ocorren fora de servici de salvament.



