Marcelino García Toral va advertir que l’eliminatòria de Copa del Rei a partit únic en Lebrija enfront de l’Antonià serà exigent i que la passada dependrà en gran manera de l’actitud amb la qual ix-te el seu equip. ‘El partit serà molt complicat, molt difícil, i dependrà de tota la motivació pròpia que posem’, va dir en roda de premsa.
Camp xicotet i sintètic
El tècnic va subratllar que les particularitats de l’estadi —dimensions reduïdes i gespa artificial— igualen el dol malgrat el major potencial del Vila-real. Segons va explicar, en un terreny així preval la capacitat d’adaptació i l’eficàcia, perquè l’objectiu és superar la ronda i la Copa oferix l’opció de barallar un títol. Amb un espai tan curt, cada acció pesa més i els errors castiguen amb rapidesa, de manera que la gestió de segones jugades i pilotes dividides es torna determinant.
També va anticipar una trobada amb menys continuïtat i moltes disputes condicionades per la grandària del camp i el pot de la superfície. ‘Espere un rival súper motivat i il·lusionat. Allí en el seu camp és molt solvent, el tenen dominat, tant la superfície com les distàncies. Troba gol amb facilitat. Del seu grup, dels millors equips com a local. Veurem aturades constants, poca continuïtat en el joc, rebutges i segones jugades. Les distàncies obliguen a això. És un escenari molt diferent i una idea de joc diferent, i hem d’adaptar-nos, i imposar la nostra major qualitat’, va afegir.
Va recordar a més que per al conjunt sevillà es tracta de ‘un partit especial’, amb ‘un ingrés econòmic important i tindre la possibilitat d’eliminar a un Primera Divisió’, per la qual cosa va augurar que ‘Posaran tot ells’. Eixe incentiu, va explicar, farà que el rival eleve la seua intensitat i convertisca cada disputa en una ocasió per a inclinar el partit, un context en el qual qualsevol avantatge parcial pot allargar les pèrdues de temps i els talls del joc.
Eficàcia per damunt de la lluentor
Marcelino va qualificar a l’Antonià com ‘el pitjor rival possible‘ en este context i va remarcar que el seu equip havia de viatjar amb il·lusió i ambició, però sense perdre de vista la dificultat de l’escenari. Va insistir que l’única cosa important en 90 minuts era guanyar i que, en estes condicions, la brillantor no era el camí: ‘Brillantor és impossible’. D’ací ve que el pla passe per minimitzar riscos, imposar-se en dols i ser contundents en les àrees, assumint que el desenrotllament pot ser més directe i amb menys elaboració de l’habitual.
Les condicions del terreny, va admetre, influirien en l’elecció de l’onze. Va assenyalar que evitaran exposar en excés a futbolistes el físic dels quals puga ressentir-se de la gespa artificial i que, si hi ha molèsties en els genolls, extremaran les precaucions per a limitar el risc de lesió propi d’una superfície més dura.
Qüestionat per la seua designació com a entrenador del mes en Lliga, va restar protagonisme personal i la va atribuir al rendiment col·lectiu: ‘ve atorgada per les victòries de l’equip’, agraint el treball dels seus jugadors i del cos tècnic. En la seua anàlisi final, el tècnic va lligar el passe a competir amb màxima concentració, acceptar el guió que imposa el camp i prioritzar el resultat per damunt de l’estil.
