Un estudi de la Universitat de València ha reavivat el debat sobre la data en què va esclatar el Vesubio l’any 79 d. C. L’anàlisi de catorze calcs de víctimes de Pompeia ha observat que, tant a l’interior com en l’exterior de les vivendes, anaven vestides amb túnica i un mantell de llana d’entramat pesat, un abillament poc compatible amb la calor esperada a la fi d’agost.
A partir d’estes evidències, l’equip Átropos ha plantejat dos possibilitats: que les condicions meteorològiques d’aquell agost anaren inusualment fredes o que l’erupció es produïra més tard l’any. La hipòtesi se sosté a més en altres indicis presents a la ciutat petrificada, com a fruits de tardor, estufes amb restes de brases en ús i vi en fermentació en feies mal.
Vestidures pesades i trames de llana
Átropos ha estudiat les trames tèxtils impreses en l’algeps dels calcs, que permeten identificar el tipus de fibra i la densitat del teixit. Encara que la llana era el material més comú, la combinació de dos peces d’abric en plena fugida suggerix temperatures més baixes o un ambient irritant del qual protegir-se. En quatre dels catorze calcs va poder determinar-se amb claredat el tipus de peces i el seu teixit, descrits com de llana pesada.
‘D’un estudi sobre els calcs, podem saber com vestien les persones un dia concret de la història. També el tipus de tela amb què anaven vestides, i com és l’entramat dels fils, que en este cas és gruixut. La major part de les víctimes vestien dos peces: túnica i mantell, les dos de llana’, afig. ‘No sabem si esta roba en concret era per a protegir-se dels gasos o de la calor ambiental provocada per l’erupció volcànica’, explica Llorenç Alapont, arqueòleg, antropòleg i professor d’història antiga a la Universitat de València.
En la seua ponència, Alapont va incidir en què ‘la roba que portaven les víctimes, suggerix no sols la possibilitat d’un clima més fred del normal, sinó també un dia amb un ambient nociu del qual calia protegir-se. Dels 14 calcs estudiats, en 4 d’ells s’ha pogut assegurar el tipus de peces de roba i com estaven teixides, clarament de llana pesada’. L’equip va constatar, a més, que els calcs de persones trobades dins i fora de les cases mostren els mateixos entramats i peces, la qual cosa apunta a un patró general de vestimenta durant l’episodi.
Indicis domèstics d’una estació més tardana
La presència de fruits propis de la tardor, llars amb brases recents i vi en procés de fermentació aporta un context domèstic coherent amb una data més avançada que el 24 d’agost. Estos elements suggerixen rutines pròpies d’un període més fresc i labors que s’intensifiquen al final de l’estiu, la qual cosa reforça la lectura dels tèxtils.
Els resultats s’han presentat en un congrés internacional dedicat a la datació de l’erupció, un dels assumptes més discutits sobre l’antiga Pompeia. La data tradicional, basada en els escrits de Plinio el Jove, situa el desastre el 24 d’agost del 79 d. C., però el debat continua obert.
Els calcs analitzats procedixen de la Necròpoli de Porta Nola, excavats en 1975. El grup Átropos, de la Universitat de València, integra especialistes en història antiga, arqueologia, bioantropología, història de l’art i patrimoni, química i dret romà, un enfocament interdisciplinari que ha permés creuar evidències tèxtils, ambientals i contextuals sense eixir del registre arqueològic disponible.
