El ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha defensat este dimecres a Castelló que el Govern d’Espanya manté davant la Comissió Europea la petició d’un ‘benchmark’ específic per al sector ceràmic i ha reclamat a Brussel·les que siga ‘sensible’ a l’impacte de les seues decisions sobre una indústria que considera estratègica i vital per a la província.
Hereu ha fet estes declaracions durant una visita a la seu de l’Asociación Española de Fabricantes de Azulejos y Pavimentos Cerámicos (ASCER) a Castelló. Allí s’ha reunit amb representants empresarials per a analitzar els principals reptes del sector, com el cost de l’energia i la pèrdua de competitivitat en alguns mercats.
‘Nosaltres mantenim la posició del Govern d’Espanya front a la Comissió Europea que necessitem un “benchmark” específic que atenga l’especificitat del sector de la ceràmica’, ha afirmat el ministre, insistint que es tracta d’una reivindicació clara i sostinguda en el temps.
Demandes a Brussel·les i unitat dins del Govern
Mentres es manté esta exigència, Hereu ha indicat que l’Executiu espera que Brussel·les siga ‘sensible al tractament’ del sector i destine recursos perquè l’efecte negatiu de les seues decisions ‘siga el menor possible’. Segons ha resumit, ‘estem per a minimitzar l’efecte negatiu de la presa de decisions de la Comissió’.
Preguntat per les crítiques de part del sector, que considera insuficient la defensa de la ceràmica davant les institucions europees, el ministre ha sigut taxatiu a l’hora de rebutjar una falta de suport del Ministeri per a la Transició Ecològica. Segons alguns actors, existix una posició més dura d’este departament davant Brussel·les.
Hereu ha negat discrepàncies i ha remarcat que ‘forme part d’un Govern i defensem de manera unitària’. Ha recordat que ell mateix va enviar una carta al comissari europeu en abril reclamant este ‘benchmark’ específic i que, posteriorment, la vicepresidenta tercera va remetre una altra missiva ‘amb la mateixa tesi’.
‘En este sentit, no hi ha cap discrepància entre ministeris’, ha assegurat, amb la intenció de transmetre una imatge de coordinació interna davant la Comissió Europea.
Sector estratègic per a Castelló
El titular d’Indústria ha qualificat la ceràmica de sector ‘estratègic’ per al conjunt d’Espanya i ‘vital’ per a Castelló, on es concentra al voltant del 90 % de l’activitat. Ha subratllat que este pes territorial fa que qualsevol decisió europea tinga un impacte directe en l’ocupació i en la facturació de la zona.
Entre els principals desafiaments, Hereu ha destacat el cost de l’energia, molt rellevant per a una indústria intensiva en consum energètic com la ceràmica. En este sentit, ha posat en valor mesures aprovades enguany, com la compensació d’emissions de CO2, dotada amb 600 milions d’euros, a la qual el sector ceràmic pot accedir ara.
‘Estem acometent diferents mesures per a defensar la competitivitat en base a un preu competitiu del gas i també de l’electricitat’, ha explicat. Segons el ministre, estos instruments busquen alleujar els costos fixos de les empreses i donar-los més marge per a invertir i innovar.
Respecte a les exportacions, i davant la caiguda de les vendes als Estats Units, Hereu ha reiterat l’oposició del Govern a les mesures proteccionistes i a les guerres comercials. Ha admés que la indústria espanyola ha d’afrontar les conseqüències de decisions adoptades per altres països, que afecten directament mercats clau per al taulell.
Malgrat estos riscos, el ministre ha expressat confiança en la capacitat del sector: ‘Jo crec moltíssim en la capacitat d’innovació, d’obertura de nous mercats’, ha assenyalat. També ha dit confiar en la ‘innovació, diversificació i reacció’ de la indústria ceràmica per a afrontar els nous desafiaments.
Hereu ha remarcat finalment la importància global del sector ceràmic per la seua facturació, l’ocupació que genera i la seua projecció internacional, i ha recordat que exporta més del 80 % de la seua producció. Això el converteix en un dels principals motors industrials i exportadors de Castelló i d’Espanya, molt exposat tant a les decisions europees com a l’evolució del comerç mundial.
