El president de la Cambra de Comerç de València, José Vicente Morata, ha afirmat que la Comunitat Valenciana es troba davant una oportunitat històrica per a convertir-se en una regió estratègica per a Europa en comerç global, indústria innovadora i cohesió territorial. Ha emmarcat esta ambició en un moment en el qual la posició geogràfica, la capacitat logística i el teixit empresarial podrien multiplicar el seu impacte si s’alineen les grans decisions pendents.
En el Fòrum Europa Tribuna Mediterrània, on ha sigut presentat per José Luis Bonet, ha sigut ressaltat el seu lideratge i la seua capacitat per a teixir consensos. Morata ha aprofitat eixe fòrum per a ordenar les prioritats que, al seu juí, condicionen la competitivitat i han d’abordar-se sense més demores.
Infraestructures, energia i vivenda
El dirigent cameral ha citat els desafiaments estructurals que pesen sobre les empreses: infraestructures, energia, aigua i vivenda. Ha defés que resoldre’ls no sols alleuja costos i riscos, sinó que determina la capacitat d’atraure inversió, retindre talent i escalar a mercats internacionals.
Per això ha reclamat l’execució immediata de projectes com el Corredor Mediterrani, el túnel passant de València i l’accés nord al port. Ha explicat que estes actuacions desbloquegen colls de botella, augmenten capacitat ferroviària i milloren la connectivitat de mercaderies i persones, la qual cosa reduiria temps i costos logístics i situaria a la Comunitat en millors condicions per a competir en l’eix europeu.
En matèria energètica, ha insistit en la necessitat d’un sistema estable i predictible. Ha demanat un debat tècnic sobre el mix energètic i ha obert la porta a la pròrroga de la central nuclear de Cofrentes, com a via per a garantir seguretat de subministrament durant la transició i donar certitud de preus a la indústria intensiva en energia.
Morata ha defés avançar cap a un model de col·laboració públic-privada més àgil i eficient, capaç de modernitzar infraestructures, accelerar la digitalització i enfortir el teixit productiu. Ha suggerit que una arquitectura normativa més clara i procediments més ràpids facilitarien canalitzar inversió privada cap a projectes tractors i multiplicar el seu efecte en ocupació i productivitat.
En clau europea, ha subratllat que la Comunitat no aspira a avançar en solitari, sinó a integrar-se en una política industrial comuna i en un mercat únic més real. Ho ha resumit amb una idea: ‘El nostre projecte de futur ha d’abordar-se dins del debat europeu, on defenem una integració real del mercat únic i una política industrial ambiciosa’.
Segons ha assenyalat, l’economia valenciana no es transformarà només amb grans inversions, sinó si milers de pimes fan un salt en productivitat i competitivitat. En eixa línia ha reivindicat una planificació conjunta de l’àrea metropolitana de València i una legislació del sòl que facilite l’accés a la vivenda com a condició per a atraure i retindre talent, millorar la mobilitat diària i sostindre un creixement equilibrat.
La seua intervenció ha conclòs amb una anomenada a la responsabilitat compartida: ‘Necessitem determinació per a executar les infraestructures pendents, garantir el subministrament energètic i d’aigua, millorar la vivenda, i situar-nos en el grup de regions líders del creixement europeu’.
