La investigació en migranya ha viscut una autèntica revolució en l’última dècada i ha posat com a prioritat trobar un biomarcador biològic fiable. Un marcador objectiu permetria diagnosticar amb més precisió, triar el tractament més efectiu des de l’inici i vigilar la seua evolució amb dades, no sols amb la percepció del pacient i del clínic.
El neuròleg Julio Pascual, de l’Hospital Valdecilla i la Universitat de Cantàbria, subratlla que una de les línies més actives és l’estudi del pèptid CGRP, implicat en l’origen del dolor migrañoso. L’objectiu és correlacionar els seus nivells amb la resposta clínica per a poder portar eixe mesurament al dia a dia de les consultes, més enllà de la investigació en laboratori. En les seues paraules: ‘Pensem que el CGRP anava a ser el biomarcador per a la migranya, però en este moment hi ha encara un problema tècnic. No som capaços encara de determinar el CGRP en condicions que siguen reproduïbles. Podem fer-ho, perquè s’entenga, en laboratoris d’experimentació, però no hem sigut capaces encara de traslladar això a la pràctica clínica’.
CGRP, un candidat amb barreres tècniques
Que el mesurament siga reproduïble és clau: sense estandardització, el valor d’una anàlisi varia entre laboratoris i perd utilitat clínica. Hui el diagnòstic de migranya és fonamentalment clínic i es basa en la història de crisi, la duració, els símptomes acompanyants i l’exclusió d’altres causes. Un biomarcador estable permetria seleccionar abans a les persones que més es beneficiaran de les teràpies dirigides contra el CGRP, acurtar temps d’espera i ajustar el seguiment de manera objectiva, per exemple modulant dosi o canviant d’estratègia si el marcador no es modifica com s’espera.
En paral·lel, diversos centres espanyols treballen per a anticipar quan es desencadenarà una crisi i tractar-la abans que irrompa. Moltes persones amb migranya referixen hores prèvies amb senyals d’avís: badalls repetits, retenció de líquids, canvis d’humor o apetència marcada per uns certs aliments. A partir d’estos indicis, hospitals com Valdecilla, Vall d’Hebron, La Princesa, La Fe, el Clínic de Valladolid, el de Saragossa i La nostra Senyora de Aránzazu participen en un projecte europeu que arreplegarà dades biològiques mitjançant un sensor en la nina, similar a un rellotge intel·ligent. L’estudi està reclutant participants amb l’expectativa d’identificar patrons primerencs que permeten intervindre abans i reduir la intensitat i duració de les crisis.
Impacte en dones i accés a noves teràpies
La migranya afecta sobretot a dones menors de 50 anys per factors hormonals i genètics, amb una prevalença aproximada de tres a un respecte als hòmens. La malaltia irromp en etapes decisives de la vida: estudis, maternitat, oci i ascens professional. Segons Pascual, hi ha pacients que han hagut de reorientar la seua trajectòria: ‘Perquè no agafen una carrera exigent en adonar-se que amb tantes crisis de migranya podrien ser incapaces d’estudiar, o perquè decidixen no optar a llocs de major responsabilitat pel mateix motiu’.
La metgessa de família Cristina Regata, que conviu amb migranyes, resumix l’abast incapacitant d’una crisi: ‘Una crisi suposa dolor, nàusees, marejos, vòmits, falta de coordinació, pensament lent, et molesten les llums i els sons …’. Advertix, a més, d’un augment de baixes laborals lligades a esta causa, un reflex de l’impacte funcional que no sempre es percep en la seua verdadera magnitud. Part del problema és que moltes persones normalitzen el dolor o no consulten, i a vegades no se li concedix la importància que mereix.
En el tractament, el descobriment del paper del CGRP va suposar un salt. A partir d’ací es van desenrotllar anticossos monoclonals injectables i antagonistes del CGRP, també en formulació oral. Actuen com a ‘autèntics míssils’ dirigits a bloquejar el pèptid i han mostrat gran eficàcia fins i tot en els qui no van respondre a teràpies clàssiques. El seu principal obstacle és el preu, encara que presenten pocs efectes secundaris. Per això, especialistes de la Societat Espanyola de Neurologia han demanat vies que agilitzen l’accés. Hui l’habitual és exigir el fracàs previ de tres fàrmacs preventius tradicionals i de dos cicles amb bòtox; quan es complixen eixos requisits, han passat mesos. A més, la seua dispensació es limita a farmàcia hospitalària i només poden prescriure’ls especialistes, una dinàmica que, en paraules de Pascual, ‘crea una barrera important’.
L’impuls a un biomarcador fiable i a sistemes d’alerta primerenca podria canviar l’itinerari terapèutic de moltes persones amb migranya: diagnòstic més afinat, selecció precoç de candidates a teràpies anti-CGRP i tractaments administrats en el moment òptim. Amb investigacions en marxa i la tecnologia com a aliada, el camp avança amb una meta clara: reduir l’impacte d’una malaltia freqüent, dolorosa i encara subestimada.
