Pedro Martínez va traçar un balanç de l’any i va subratllar que, més enllà dels marcadors, el club estava alçant un projecte recognoscible. ‘Estic content de pertànyer al València Basket, tinc un equip tècnic impressionant, un grup de jugadors que treballa molt bé i volem ser ambiciosos. El més positiu és que entre tots estem construint alguna cosa i hem de seguir en una línia de treballar bé en el dia a dia’, va afirmar en la prèvia del dol d’Eurolliga davant el Partizan de Belgrad.
Va aclarir que eixe missatge de construcció es recolzava en hàbits quotidians i en la química del vestuari, aspectes que moltes vegades no es veuen però es traduïen en competitivitat sostinguda. En este context, el tècnic va enquadrar la cita de la jornada 19 com un test exigent i quasi immediat, amb poc marge de preparació entre partits.
Segon en l’Eurolliga després de 18 jornades
L’entrenador va analitzar la situació de l’equip en la classificació continental i va admetre que la posició sorprenia per la seua dificultat. ‘El que diga que esperava estar segon en l’Eurolliga en la jornada 18 està jugant amb les cartes marcades’, va assenyalar. Va recordar que compatibilitzar l’Eurolliga i l’ACB, per la història del club, era molt dur, i va avisar d’un mes de gener ‘maratonià‘ en el qual l’equip anava a competir cada pocs dies, amb viatges, menys temps per a ajustar detalls i l’obligació de gestionar esforços per a arribar amb energia a cada trobada.
Sobre el rival, Martínez va enaltir la profunditat del Partizan. ‘Té una plantilla impressionant. No estan fent una bona temporada i amb Joan Peñarroya com a entrenador estic segur que milloraran i que tocarà les tecles correctes, encara que esperem que no siga este dimarts’, va explicar. Amb tot, va remarcar que el València arribava amb confiança: ‘Arribem intentant competir els partits al cent per cent i com puguem. La preparació és escassa perquè estem jugant molts partits, però tenim bon ànim, que ens ho dona l’anar guanyant i la bona dinàmica que estem tenint jugant a casa’.
El missatge final del tècnic va orbitar entorn de l’ambició i a la continuïtat del treball. Va emfatitzar que la ratxa com a local i el creixement del bloc eren la base sobre la qual volia sostindre el rendiment quan el calendari estrenyera.



