El professor de Filosofia Enric Senabre sosté que l’accés dels menors al porno és hui tan senzill que convé afrontar-lo de front. La seua proposta passa per parlar sense por i de forma atrevida a casa i en classe, explicant les mentides i trucs d’uns vídeos que, moltes vegades, arriben sense que els busquen. Amb eixa idea presenta el llibre ‘Porno? El que la pantalla no et compta (del sexe)’, dirigit a xics i xiques de 10 a 14 anys, per a donar-los ferramentes que els permeten distingir ficció de realitat i demanar ajuda quan la necessiten.
Contacte primerenc i riscos
Senabre recorda que ‘els estudis demoscópicos parlen que entre els 8 i els 12 anys un 40% dels xavals ja han vist porno en algun moment’. Són edats en ple canvi, amb curiositat creixent i sense la formació suficient en sexualitat. Per això insistix a explicar que el porno és ‘exagerat, manipulat, distorsionat, molt violent i molt masclista‘, un producte que no servix com a model i que pot generar expectatives irreals, a més de comportaments poc respectuosos si s’imita sense comprendre-ho.
El llibre tria la ficció per a acostar-se a eixa realitat: un grup d’escolars descobrix el porno a través del mòbil i reacciona de manera diversa. Alguns ho veuen com un patró a copiar i s’enganxen a eixes imatges; uns altres intuïxen que no és sexe saludable i decidixen allunyar-se. Al final de cada capítol s’obri una reflexió guiada sobre assumptes pràctics: la possible addicció, com acudir a fonts fiables com a mares i pares, professorat, família o una persona adulta de confiança quan sorgixen dubtes sexuals, i què fer si es reben imatges de contingut sexual. L’obra s’acompanya d’una guia didàctica perquè famílies i docents treballen estos temes amb un itinerari clar.
La forma narrativa i el to directe busquen rebaixar la vergonya que sol bloquejar estes converses. En posar paraules al que els menors ja veuen en pantalles, es facilita que pregunten, que sàpien dir que no davant continguts que els incomoden i que aprenguen a identificar quan alguna cosa no és respectuós. L’objectiu no és demonitzar la tecnologia, sinó oferir criteri i acompanyament.
Educar abans del primer clic
Per a Senabre, la trobada amb el porno és pràcticament inevitable: o ho buscaran, o els trobarà. Si compten amb una ‘ vacunació prèvia’, comprendran que és ficció i una representació poc respectuosa de la sexualitat. En cas contrari, existix el risc que el primer contacte amb el sexe siga a través d’eixe filtre. L’autor posa exemples quotidians d’exposició no intencional: ‘Hui dia no necessàriament el menor buscarà el porno: per exemple està jugant a un joc i li salta un anunci, o està en TikTok i li apareix un vídeo un poc excessiu’. Encara que eixos continguts no siguen adequats per a la seua edat, reconeix que és molt difícil posar-li portes a internet.
D’ací la seua conclusió: l’única manera de combatre el porno és amb educació sexual des d’edats primerenques. Si un preadolescent veu porno però té una bona educació sexual, entendrà que es tracta d’una cosa exagerada i distorsionada; sense eixa base, el porno pot convertir-se en el motle del que creuen que és el sexe, amb conseqüències directes en la manera de relacionar-se. El llibre, subratlla, ‘educa en la sexualitat’, explica ‘el bona que pot ser la sexualitat ben practicada’ i defén que ‘no cal mirar cap a un altre costat’. Es tracta de naturalitzar estes converses abans que siga tard i que la pantalla marque el to de l’aprenentatge.
