Un equip de la Universitat Politècnica de València ha desenrotllat un sensor capaç de delatar la presència de escopolamina en begudes en menys de cinc minuts. El dispositiu provoca una fluorescència visible quan detecta la substància, un senyal immediat que facilita l’alerta davant possibles casos de submissió química. Destaca per la seua alta sensibilitat i per un maneig senzill, i els seus resultats han sigut publicats en la revista Angewandte Chemie International Edition i estan patentats. En el projecte col·laboren CIBER-BBN, el CIPF, el IIS La Fe i la Universitat Jaume I.
Senyal ràpid i quantificable
El funcionament es basa en una reacció que allibera una substància fluorescent en entrar en contacte amb la droga. La intensitat de la llum augmenta amb la quantitat de escopolamina, la qual cosa permet no sols confirmar la seua presència, sinó també estimar la seua concentració en la mostra. En paraules de l’equip, ‘Quanta més escopolamina hi ha, més fluorescent es torna el senyal, la qual cosa permet no sols detectar la seua presència, sinó també estimar la seua quantitat. I tot això en menys de cinc minuts’.
El desenrotllament respon a un repte conegut: ‘la escopolamina és una substància difícil de detectar amb mètodes convencionals, especialment quan es troba en begudes’. Per això, des de l’Institut IDM de la UPV expliquen el seu objectiu: ‘Per això, des del nostre grup en l’Institut IDM de la UPV ens vam proposar desenrotllar noves ferramentes senzilles que permeten alertar de la seua presència de manera immediata’. La proposta evita instrumental complex i personal altament especialitzat, la qual cosa obri la porta al seu ús en contextos policials, forenses i de control preventiu, on la rapidesa i la simplicitat són decisives.
La clau del sensor és una ‘caixa molecular’, una estructura dissenyada per a reconéixer i atrapar selectivament la escopolamina. La seua disposició química única és la que conferix precisió al reconeixement. Com a resum dels investigadors, ‘Això és el que permet que el nostre sensor detecte quantitats molt baixes de droga i que siga especialment útil per a l’anàlisi ràpida de substàncies sospitoses, tant en contextos preventius com després d’una possible agressió’. A més, s’han emprat tècniques avançades d’espectrometria de masses per a desentranyar el mecanisme íntim de captura i reconeixement de la droga, la qual cosa ha permés optimitzar el disseny i explicar la seua alta sensibilitat.
L’equip treballa ja a integrar este avanç en un dispositiu pràctic per a diferents escenaris d’anàlisis. Així ho apunten les seues autores: ‘Actualment estem treballant en el desenrotllament d’un dispositiu que incorpore el sensor per a la detecció de escopolamina en diversos entorns com ara begudes, orina, saliva, etc’. En paral·lel, avancen en sensors anàlegs per a la detecció d’altres drogues il·lícites, amb l’objectiu d’ampliar l’abast d’esta estratègia d’alerta ràpida.



