Quelton, bikinis exclusius nascuts en pandèmia que conquisten les xarxes socials

Quelton ha passat d’un experiment domèstic a una marca de bikinis amb segell propi. Les germanes sevillanes Reis i Ángela Queralton han impulsat un projecte centrat en peces exclusives de teixit metal·litzat que es distingixen pel seu ajust i combinacions de color, i han fet de les xarxes socials el seu principal aparador.

L’origen es remunta a la pandèmia: al no trobar un bikini que els convencera, van recórrer a la màquina de cosir de la seua mare sense experiència prèvia en patronatge ni confecció. Amb tutorials, van comprar teles per internet, van provar patrons i van compartir els resultats en el seu Instagram. Les primeres encarregues van arribar ràpid i, amb elles, l’evidència que hi havia demanda per a un producte més cura.

Aquella arrancada artesanal també va revelar límits. Personalitzar cada peça consumia massa temps i dificultava créixer. La conclusió va ser clara: necessitaven estandarditzar alguns dissenys, millorar el fit i organitzar col·leccions xicotetes que pogueren produir i enviar en 24 o 48 hores des del seu web.

De la màquina de cosir al patró icònic

En 2021, mentres buscaven un taller a Madrid, van connectar amb dos professionals formats en l’àmbit de la moda banye al Brasil. D’eixa col·laboració va nàixer el patró més icònic de Quelton, un tall pensat per a afavorir i sostindre, que va traslladar la seua idea inicial a un producte amb acabat professional sense perdre el toc distintiu.

Des de llavors, la firma ha afinat la seua proposta: predominen les teles metal·litzades i les combinacions de color elegants per a aconseguir un equilibri entre atreviment i sofisticació. Enguany han sumat nous patrons per a abastar més tipus de cos i ampliar el públic objectiu sense diluir la seua identitat.

El canvi de mentalitat va arribar amb un altre moviment clau: van deixar el seu lloc en l’empresa familiar per a dedicar-se per complet a la marca. Amb molt de màrqueting, molt de contingut i moltes ganes, van reforçar la seua presència digital i van convertir l’atenció que ja tenien en vendes recurrents.

Exclusivitat i creixement en digital

Quelton s’ha recolzat en l’exclusivitat com a proposta de valor. Cada col·lecció —han llançat mitja desena— ix sense reposicions: si un model s’esgota, la clienta ha d’esperar a la següent. Amb prop d’una dotzena de dissenys per col·lecció i unes 200 unitats per model, eixa escassetat crea urgència de compra i un sentit de pertinença.

La comunitat en xarxes recolza l’estratègia. La marca ja supera els 20.000 seguidors en Instagram i s’acosta a eixa xifra en TikTok, un indicador de tracció que convertix cada llançament en un esdeveniment. L’objectiu és clar: que qui li ho posa reconega un outfit icònic i use el bikini també com a declaració d’estil.

Encara que el negoci és principalment en línia, compten amb punts de venda molt selectes en destins de platja —com Eivissa— per als qui preferixen provar-se i veure els colors al natural. Eixe model mixt combina abast digital amb experiència física, i els ajuda a afinar talles i preferències.

El seu pas per l’acceleradora Llançadora i el trasllat a València ha servit per a professionalitzar processos. Treballar mà a mà, rebre feedback continu i envoltar-se d’altres equips els ha permés millorar producte, web i identitat de marca, a més de validar projeccions i resoldre sots financers del dia a dia.

Amb una estratègia fixada fins a 2026, aspiren a doblegar vendes en un any després d’haver facturat 150.000 euros en 2025. La venda es concentra a Espanya i Portugal, amb comandes puntuals a Itàlia, França i els Estats Units. A curt termini busquen consolidar estos mercats; després, trencar l’estacionalitat explorant països amb estiu invers a Llatinoamèrica o Austràlia. A més de bikinis, sumen faldes i tops per a completar el look i vestir de Quelton a la platja.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.