15.6 C
València
Dimarts, 13 gener, 2026

Comprar en rebaixes combina estalvi i plaer i reduïx la culpa, però augmenta l’impuls

Comprar en rebaixes provoca en molts consumidors un coctel de sensacions: percepció d’estalvi, plaer immediat, menor culpa en gastar, decisions més ràpides i més vulnerabilitat a l’impuls. El període de descomptes és, per tant, molt més que pagar menys; es convertix en una experiència econòmica i emocional que activa diversos mecanismes de decisió en el cervell.

Segons el laboratori de neuromarketing-MACOM del campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València, conviuen perfils molt distints. Estan els qui tracten de ser racionals i retarden les seues compres fins a esta època perquè prioritzen l’aversió a la pèrdua: comprar més barat sempre. Eixe càlcul es recolza en el preu d’ancoratge i en la sensació de guany de qui pensa que ara sí que compensa comprar, fins i tot encara que només compre una o dos vegades a l’any.

En l’extrem oposat, altres consumidors senten inquietud pel que uns altres estan vivint i no volen quedar-se fora. Eixe FOMO, amplificat per les xarxes socials, espenta a connectar-se i participar activament en les rebaixes. Per als qui es deixen portar per l’emoció, la compra aporta dopamina i una sensació de victòria: una gran rebaixa es viu com un assoliment personal. L’etiqueta de compra intel·ligent reduïx la culpa i facilita l’autojustificació.

Este context accelera la presa de decisions. Les finestres percebudes com a úniques o limitades fan que el consumidor compare menys, actue abans i s’expose més a compres impulsives que no tenia previstes, reforçades per la idea de guanyar gastant menys.

Mecanismes que activen les marques

Les marques dissenyen els seus missatges per a debilitar el control racional i potenciar l’emoció. Ho fan mitjançant la sensació d’escassetat amb avisos com a ‘últimes unitats’, ‘final d’existències’ o ‘només hui’, i amb promeses d’exclusivitat, per exemple prioritzant el canal digital sobre la botiga física. El resultat buscat és l’activació del sistema de recompensa que fa que la urgència i l’expectativa pesen més que la reflexió.

‘No és només una transacció econòmica per a les marques, sinó que tracten de generar una experiència psicològica dissenyada per a activar emoció, urgència i recompensa. El neuromarketing ajuda a les marques a facilitar este tipus d’activació i als consumidors els permet fer un exercici d’autoreflexió per a no caure en el parany de les rebaixes, o almenys ser conscients de com gaudir-les’, assenyalen des d’este laboratori.

Com es mesura la resposta del consumidor

Els equips biomètrics del laboratori permeten registrar l’activitat cerebral i altres senyals davant els estímuls que llancen les marques durant les rebaixes. L’anàlisi de la resposta emocional oferix dades sobre atenció, interés i intensitat de les promocions mitjançant tècniques com el seguiment ocular, la resposta galvànica de la pell o l’electroencefalografia.

Segons estos mesuraments, la manera de comunicar escassetat, estalvi o el sentiment de FOMO pot monitorar-se per a identificar quines propostes funcionen millor en entorns físics i digitals i per a ajustar els missatges a cada públic objectiu. S’observa que missatges com a ‘últimes unitats’ generen pics d’estrés que desencadenen ansietat per fer-se amb un producte, mentres que els grans descomptes eleven l’atenció i disparen l’emoció per damunt de la mitjana, debilitant el control racional i activant l’autojustificació.

Últimes notícies

Betis i Elx es juguen el passe a habitacions en La Cartoixa

Betis i Elx s'enfronten en octaus de la Copa del Rei a partit únic en La Cartoixa. La passada es decidix en una sola trobada, amb factor camp per al Betis i nombroses baixes.

Bernabé defén denunciar davant les acusacions a Julio Iglesias per assetjament sexual

La secretària d'Igualtat del PSOE ha ressaltat que el masclisme és estructural i ha cridat a denunciar qualsevol assetjament o agressió, arran de les acusacions contra el cantant.

Experts valencians vinculen la reforma del finançament a la condonació del deute

La comissió d'experts de Les Corts considera que la proposta del Govern pot augmentar de manera substancial els recursos per a la Comunitat Valenciana. Demana aplicar la reforma al costat de la condonació del deute i un fons d'anivellament en 2026 davant l'entrada del nou model en 2027.

Pérez Llorca retrau que el Govern subvencione transvasaments al Marroc i els retalle a Espanya

Pérez Llorca ha criticat que l'Executiu finance transvasaments al Marroc mentres limita el Tajo-Segura. Ha demanat explicacions i ha defés criteris tècnics.

Pérez Llorca defén centrar la política de vivenda en l’oferta i no en la demanda

Pérez Llorca ha apostat per prioritzar l'oferta per a abordar el problema de la vivenda i ha advertit que, sense un pla específic, serà difícil resoldre'l. També ha criticat la bonificació de l'IRPF anunciada per Pedro Sánchez.

Pérez Llorca rebutja el pla de finançament per excloure la condonació de deute i el fons d’anivellament

El president ha avançat que no donarà suport a la proposta del Govern per mancar d'un fons d'anivellament transitori i de la condonació de 40.000 milions. Advertix que el model dividix i no té l'aire d'aprovar-se.

Pérez Llorca no donarà suport al finançament autonòmic sense condonació de deute ni fons d’anivellament

Pérez Llorca ha rebutjat donar suport al pla de finançament autonòmic del Govern en considerar que no és bo per a la Comunitat Valenciana. Critica que no incloga un fons d'anivellament transitori ni la condonació d'un deute de 40.000 milions per infrafinançament.

Pérez Llorca defén centrar-se en l’oferta de vivenda i no a regular la demanda

Pérez Llorca ha plantejat que la solució a la crisi de vivenda passa per augmentar l'oferta i ha advertit que sense un pla específic serà difícil avançar. També ha qüestionat la bonificació fiscal anunciada per Sánchez.