Pérez Llorca ha retret que el Govern central subvencione transvasaments al Marroc, ‘un dels grans països competidors de l’agricultura valenciana’, al mateix temps que els retalle a Espanya en referència al Tajo-Segura. El president ha qualificat la situació de ‘molt desagradable’ i ha reclamat que s’expliquen amb detall estes decisions, que considera contradictòries amb la posició que el propi Executiu ha mantingut sobre els transvasaments per motius mediambientals.
Exigix explicacions per la contradicció
Després de participar en la Mesa Provincial de l’Aigua de la Diputació d’Alacant, ha assegurat que li ha sorprés conéixer que el Govern ‘que sempre ha atacat la política de transvasaments per qüestions mediambientals’ ara decidisca ‘subvencionar i participar econòmicament en la realització de transvasaments al Marroc’. Ha insistit que eixa discrepància de criteris ha de ser aclarida per l’Executiu i ha reiterat que, encara que ha evitat la confrontació, alçarà ‘ la veu’ per a defendre el que jutja just per a agricultors i regants.
El president ha subratllat que no està d’acord amb els cànons i regles d’explotació vigents, que al seu juí manquen de rigor tècnic i científic. Ha anunciat que seguirà molt reivindicatiu en tots els àmbits i ha avançat la constitució d’una Mesa d’Aigua Autonòmica que treballarà amb criteris tècnics, en coordinació amb la Mesa de l’Aigua de la Diputació d’Alacant, amb la finalitat d’ordenar prioritats i donar estabilitat a les decisions sobre recursos hídrics.
Pérez Llorca ha enquadrat el seu posicionament en una jornada centrada en l’aigua: ha mantingut una reunió amb el president del SCRATS, Lucas Jiménez, i ha previst una visita a les obres de modernització de reg de la Comunitat de Regants Fuensanta de Jacarilla. Ha defés que eixe tipus d’actuacions ajuden a aprofitar millor cada metre cúbic i a sostindre l’activitat agrícola vinculada al regadiu.
Regles del transvasament i efectes en el regadio
El cap del Consell ha criticat les noves regles d’explotació del Tajo-Segura, en particular l’increment del cabal ecològic fins a 8 metres cúbics per segon, que ha definit com ‘la xifra més alta dels grans rius d’Espanya’. Eixe augment ha sigut presentat com una decisió que limita el volum disponible per a derivacions i que, per tant, reduïx el marge de planificació dels regants en campanyes on cada hectòmetre resulta decisiu.
En eixa línia, ha afirmat: ‘Falta rigor i compromís tècnic i sobren postulats ideològics‘. Ha afegit que enguany el Tajo ‘va carregat d’aigua’ i que fins i tot en la desembocadura, a l’altura de Lisboa, s’han generat problemes, per la qual cosa ha considerat ‘bona ocasió’ per a reivindicar que part d’eixe cabal reforce el transvasament quan les condicions ho permeten.
Pérez Llorca ha remarcat que les decisions polítiques sobre el transvasament han perjudicat l’agricultura de la Comunitat. Ha sostingut que les retallades han castigat agricultors valencians, alacantins i castellonencs, i ha advertit que una menor disponibilitat d’aigua es traduïx en més incertesa, costos més alts i menor capacitat de planificar sembres i collites en un context de recurs limitat.
El president ha reiterat que és un gran defensor dels transvasaments ‘perquè esta terra necessita transvasaments’, malgrat que ha presentat a la regió com a exemple de gestió i aprofitament d’un recurs cada vegada més escàs. Ha insistit que, amb regles previsibles i criteris tècnics, es pot compatibilitzar la protecció ambiental amb el proveïment i el manteniment del teixit agroalimentari.
En matèria d’inversions, s’ha compromés amb les obres del posttransvasament Xúquer-Vinalopó encara pendents i amb projectes orientats a aconseguir l’‘abocament zero’, amb actuacions per valor d’uns 300 milions d’euros dins d’un muntant necessari que ha elevat a al voltant de 800. Ha assenyalat que estes intervencions perseguixen modernitzar infraestructures i reduir pèrdues, de manera que s’optimitze l’ús de l’aigua disponible.
A més, ha citat actuacions a la Vega Baixa contra les inundacions, en concret en la zona de l’hospital comarcal d’Orihuela i en la millora de la capacitat de desguàs en la desembocadura del Segura. Ha indicat que reforçar eixos punts crítics ha sigut una prioritat per a minimitzar danys en episodis de pluges intenses i protegir tant vivendes com explotacions agrícoles en àrees especialment vulnerables.
