Després de recórrer escenaris de més de 30 països, Dani J arriba al Benidorm Fest 2026 amb ‘Ballant-te’ i un objectiu clar: posar la bandera de la bachata a Espanya i convertir un gènere nascut a la República Dominicana en fenomen nacional. Consolidat com un dels referents europeus de l’estil, aspira a trencar el ‘sostre de cristall’ que, al seu juí, ha limitat la presència dels ritmes llatins en els certàmens musicals del país.
El cantant, compositor i productor defén que el festival és l’aparador idoni per a mostrar que la bachata no és només música de pista, sinó una proposta artística sòlida i exportable. Ho resumix en una idea que li acompanya des dels seus inicis: ‘Molts anys posant la bandera d’Espanya en l’ombra, viatjant per mig món. Tindre ara l’oportunitat de posar la bandera de la bachata ací, a casa, és una satisfacció immensa’. Sobre l’escenari, la seua aposta busca posar en primer pla l’emoció i la interpretació, secundant-se en arranjaments actuals sense perdre l’arrel del gènere.
Un procés creatiu estratègic
La candidatura de ‘Ballant-te‘ no va ser casual. ‘Vaig presentar tres cançons, tres bales, perquè sabia que la bachata no és un gènere que la gent tinga al cap per a esta mena de festivals a priori’, explica. El tema seleccionat va nàixer al costat d’un productor alié al gènere, una col·laboració que va desembocar en un procés intens i ‘satisfactori’ per a trobar l’equilibri entre la puresa del ritme i un so més comercial.
‘Estem a quasi dos instruments que no siga una bachata, però manté l’essència perquè qui no siga fan de l’estil també la gaudisca’, detalla. La intenció és clara: obrir la porta del mainstream sense trair el pols del bolero del Carib que batega en la bachata, amb estructures pegadizas i una producció competitiva que connecte amb audiències que no la consumixen de manera habitual.
En paral·lel, l’artista tracta de desmuntar estereotips. Advertix de la imatge ‘distorsionada’ que encara pes sobre el ball i el gènere: ‘Hi ha gent que pensa que la bachata és només un grup de persones acostant ceba tendra; jo vull demostrar que la meua música és una fusió d’estils’. El seu origen andalús és part d’eixa mescla: format inicialment en el flamenc, assegura que les seues arrels sevillanes estan ‘impregnades’ en les seues composicions i que eixe ‘pessic’ vocal és el seu segell diferencial enfront d’altres artistes internacionals.
El repte de la televisió
Encara que acumula experiència en gires, el format televisiu li exigix un altre tipus de control i mirada. ‘En els concerts tens el control, però la mecànica del festival, les entrevistes i el sentir-se jutjat per gent que non sols ve a gaudir, sinó a valorar-te, és un repte que em trau de la meua zona de confort’, reconeix. La pressió de cambres, temps ajustats i la valoració pública i del jurat l’obliguen a afinar cada detall de la posada en escena.
Eixe context li ha servit d’esperó. Davant l’absència inicial en les travesses de favorits, admet: ‘El fet que no em donaren com ‘winner alert’ m’ha fet treballar el doble per a callar boques’. D’ací ve que la seua preparació combine disciplina i una narrativa clara sobre què representa hui la bachata feta a Espanya.
Encara la recta final amb la mirada posada en la seua evolució personal i artística. Més enllà de qualsevol micròfon, la seua victòria serà ‘haver sigut fidel a un mateix’ i deixar una porta oberta perquè la bachata es veja com una cosa ‘normal’ al Benidorm Fest i, en un futur, si Espanya torna a participar en Eurovisió, en l’escenari europeu. Per a Dani J, que eixe camí s’òbriga valdrà tant com qualsevol resultat del concurs.




