Després de recórrer escenaris de més de 30 països, Dani J arriba al Benidorm Fest 2026 decidit a ‘posar la bandera de la bachata a Espanya’. El sevillà, referent del gènere a Europa, aspira al fet que la bachata deixe de ser només sinònim de pista de ball per a convertir-se en una proposta artística visible en horari de màxima audiència i assumida per jurats i públic. Amb ‘Ballant-te’, la seua candidatura per a esta edició, vol, en les seues paraules, trencar el ‘sostre de cristall’ dels ritmes llatins en els certàmens musicals del país.
L’artista recorda que ha passat ‘molts anys posant la bandera d’Espanya en l’ombra, viatjant per mig món. Tindre ara l’oportunitat de posar la bandera de la bachata ací, a casa, és una satisfacció immensa’. Per a ell, el Benidorm Fest oferix un altaveu capaç de convertir una escena de nínxol en fenomen nacional si la cançó connecta, i d’obrir una via estable perquè el gènere guanye presència en els grans canals i formats.
Proposta i estratègia
La seua candidatura naix d’un pla traçat amb calma. ‘Vaig presentar tres cançons, tres bales, perquè sabia que la bachata no és un gènere que la gent tinga al cap per a esta mena de festivals a priori’, explica. ‘Ballant-te‘ es va construir al costat d’un productor alié al gènere, en un procés intens i ‘satisfactori’ que va buscar un equilibri entre l’essència del ritme i un so més comercial. ‘Estem a quasi dos instruments que no siga una bachata, però manté l’essència perquè qui no siga fan de l’estil també la gaudisca’, detalla. L’aposta s’orienta a bastir ponts: respectar la identitat del gènere sense renunciar a una tornada immediata i a una producció que funcione en un escenari televisiu.
A més de competir, l’objectiu és demostrar que la bachata pot sostindre un espectacle modern i exportable. Convertir-la en opció viable dins d’un festival de màxima exposició implicaria véncer inèrcies i prejuís i, si qualla, obriria espai a altres artistes llatins en futures edicions. Per a Dani J, el festival és un banc de proves perfecte per a mesurar l’acceptació massiva del gènere sense diluir el seu ADN.
Contra estereotips i el repte televisiu
Un dels fronts que encara és el dels tòpics. ‘Hi ha gent que pensa que la bachata és només un grup de persones acostant ceba tendra; jo vull demostrar que la meua música és una fusió d’estils’, apunta. El seu origen andalús pes en eixa busca: format en el flamenc, assegura que les seues arrels sevillanes estan ‘impregnades’ en les seues composicions, eixe ‘pessic’ vocal que li diferencia i que, sense trencar amb la tradició, acosta el gènere a cau d’orella del públic espanyol.
Encara que acumula experiència en gires, reconeix que la televisió imposa dinàmiques noves. ‘En els concerts tens el control, però la mecànica del festival, les entrevistes i el sentir-se jutjat per gent que no sols ve a gaudir, sinó a valorar-te, és un repte que em trau de la meua zona de confort’, admet. Lluny de frenar-li, l’absència de favoritisme inicial li ha esperonat: ‘el fet que no em donaren com ‘winner alert’ m’ha fet treballar el doble per a callar boques’. Eixa pressió li ha portat a afinar cada detall de la proposta perquè el directe i la posada en escena transmeten energia i credibilitat en una sola actuació.
En la recta final, Dani J se centra en l’evolució personal i artística. Més enllà del micròfon de bronze, la seua meta íntima és ‘haver sigut fidel a un mateix’ i que, després del seu pas, la bachata es perceba com una cosa ‘normal’ al Benidorm Fest. Si Espanya torna a participar en Eurovisió, aspira al fet que eixe impuls servisca per a portar el gènere a l’escenari europeu. El recorregut per més de 30 països avala l’ambició: ara vol que eixa experiència cristal·litze a casa.
