L’advocat general de la Generalitat, Álvaro Martínez, ha assegurat este dimarts davant la jutgessa que investiga la gestió de la DANA que l’ex secretari autonòmic de Presidència, Cayetano García, li va traslladar al voltant de les 20.25 que s’oblidara del confinament i que no hi hauria consulta oficial sobre eixa mesura.
Segons la seua declaració, va haver-hi una crida prèvia de García aproximadament a les 19.45 en la qual el va informar del risc de trencament en la presa de Forata i que es considerava ordenar el confinament. Martínez ha subratllat que aquella comunicació no va ser una consulta jurídica pròpiament dita, sinó un avís que eixa opció podia arribar a adoptar-se.
Cronologia de les crides
La seqüència que ha exposat el testimoni s’enquadra entre dos fites d’eixa vesprada: l’enviament del primer missatge És_Alert a la població a les 20.11 i, catorze minuts després, la segona crida en la qual se li va indicar que no hi hauria consulta perquè el confinament quedava descartat. Este gir en pocs minuts suggerix que, a mesura que s’actualitzava la informació operativa, es va reavaluar el nivell de risc i es va tancar la porta a les mesures més restrictives.
Martínez ha indicat també que no va rebre cap trucada de la llavors consellera de Justícia, Salomé Pradas. Sí que va saber després que el subsecretari de la Conselleria de Justícia i Interior en aquell moment, Ricardo García, va contactar amb el coordinador de l’Advocacia en eixe departament, Ignacio Lleó, per a plantejar dubtes sobre l’abast de decisions com el confinament o el trasllat forçós de població.
Eixa via paral·lela, a través de l’advocat coordinador en Justícia, abunda en la idea que les comunicacions van ser telefòniques i fragmentades, amb diferents interlocutors i sense un llit únic. D’acord amb el relat aportat, les consultes van versar sobre mesures que afecten de manera directa a la mobilitat i a la seguretat de les persones, per la qual cosa requerixen suport jurídic clar i traçable.
Absència de consulta formal
En la causa consta un informe de l’Advocacia de la Generalitat que indica que cap alt càrrec de les conselleries de Justícia, Medi Ambient o Presidència va consultar res per escrit a eixe cos jurídic, més enllà de les crides referides. Esta absència de petició formal implica que no va quedar registre documental d’una sol·licitud de criteri sobre el confinament, un aspecte rellevant per a reconstruir com i quan es van prendre decisions en plena emergència.
Amb l’exposat per Martínez, la instrucció disposa d’una cronologia precisa: avís a les 19.45 sobre el risc en la presa de Forata, alerta pública a les 20.11 i descarte del confinament a les 20.25, acompanyat del missatge de ‘oblidar-se del confinament’ i que no hi hauria consulta oficial. La concatenació d’estes hores aporta context sobre el marge temporal en el qual es van valorar mesures excepcionals i sobre la forma en què es van comunicar internament.
A més, l’advocat general i el coordinador de l’Advocacia en la Conselleria de Justícia, Ignacio Lleó, estan declarant este dimarts com a testimonis per a aclarir el circuit de crides i el contingut dels advertiments. Els seus testimoniatges han posat el focus en la diferència entre avisos informals i consultes formals: mentres els primers servixen per a compartir escenaris i decisions possibles, les segones activen un procediment amb traçabilitat que deixa constància escrita i permet fixar responsabilitats.
El rerefons és la gestió de l’emergència del 29 d’octubre de 2024, quan la DANA va obligar a adoptar decisions en minuts davant un risc hidràulic concret. Mancant consultes per escrit, la investigació es recolza en crides, temps i testimoniatges per a depurar si es va actuar conforme als protocols i amb la cobertura legal exigible.
