Etta Eyong ha patit un gir notable en la seua producció golejadora a mesura que va avançar el curs. Després de firmar sis gols i tres assistències en les primeres deu jornades, el davanter no marca en LaLiga des d’octubre de 2025. La seua producció es va frenar després d’una arrancada brillant que va elevar les expectatives al seu voltant.
D’irrupció a sequera
El curs va començar al Vila-real, on va disputar les tres primeres dates: va veure porta en l’estrena i va entregar dos assistències. L’últim dia de mercat, el Llevant va abonar 3,8 milions per a fer-se amb l’atacant, llavors de 22 anys, una inversió que va reforçar la seua condició d’aposta de present i futur.
L’aterratge va ser fulgurant. Amb la samarreta granota va anotar en cada un dels seus tres primers partits i va afegir una altra assistència. A continuació va sumar dos dianes més; l’última, a domicili davant el Mallorca el 26 d’octubre, va tancar el seu compte en la desena jornada. Aquell impacte inicial i la seua joventut van encendre l’interés de clubs de major rang i van alimentar els rumors sobre un possible salt al final de la temporada, un soroll que sol augmentar el nivell de pressió sobre el jugador.
Des d’eixe punt, va encadenar cinc trobades de LaLiga sense perforar la porteria abans de marxar-se a la fi de desembre amb la seua selecció per a la Copa Àfrica. En el debut del torneig va celebrar un gol enfront de Gabon, però, a mesura que va avançar la competició, va anar perdent protagonisme. Entre viatges, canvis de rol i la interrupció del calendari, el davanter no va aconseguir sostindre el ritme que portava.
Entre minuts i confiança
De retorn al campionat domèstic, tampoc ha trobat encara l’olfacte: suma tres partits sense marcar. En el primer, davant l’Espanyol, a penes va disposar de temps en entrar en el minut 88, un context que dificulta generar ocasions. En els dos següents va tindre més presència, encara que la ratxa es va mantindre, un senyal que la solució passa per recuperar automatismes i continuïtat.
L’entrenador, Luís Castro, va subratllar després del 3-2 a l’Elx que no hi ha alarma i va posar el focus en el treball del grup per damunt de l’ansietat pel gol. Ho va expressar així: ‘Etta ha donat el màxim, ha perdut una gran ocasió, tots estem enfadats i Etta també. Ha fet un treball impressionant. És molt important que tots facen el seu treball i el més important ara és el Llevant. Hi ha un que és més important que nosaltres que és el club’.
La seqüència dibuixa el camí a seguir: consolidar minuts, ajustar decisions en àrea i secundar-se en la confiança del tècnic. El Llevant va incorporar a Etta Eyong perquè aportara desequilibri i gol, i la seua arrancada va mostrar que disposa d’eixos recursos. Si estabilitza la seua participació després de la Copa Àfrica i buida el soroll que sol envoltar als jugadors en ratxa, pot invertir la tendència i tornar a convertir quan recupere sensacions dins de l’àrea.
