Alacant ha recordat este dimarts a les víctimes de l’Holocaust en un acte celebrat amb la comunitat jueva en el Saló Blau de l’Ajuntament, coincidint amb la commemoració del 81 aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau. La cerimònia ha reunit una àmplia representació de la societat civil, amb un format solemne pensat per a mantindre viva la memòria i subratllar el rebuig a la intolerància.
La regidora de Cultura, Nayma Beldjilali, ha recordat que ‘més de sis milions de persones, entre elles 24 alacantins, van ser assassinades per ser jueves en el màxim exponent de la barbàrie, la crueltat i el menyspreu als drets humans’ i ha apel·lat a la ‘concòrdia, el diàleg i la negociació per a superar qualsevol litigi perquè el conflicte bèl·lic mai serà una solució’. Amb estes paraules ha vinculat l’homenatge a l’aprenentatge cívic que deixa la memòria de l’Holocaust: previndre l’odi abans que arrele.
Beldjilali ha afegit: ‘Alacant ratifica novament el seu compromís contra el racisme i la intolerància i en defensa tancada dels drets humans i de l’entesa entre les persones’. I ha remarcat el sentit del record col·lectiu: ‘Hui rendim tribut a les víctimes d’esta desraó i els diem alt i clar que esta ciutat no els oblida, ni els oblidarà mai’.
Memòria i compromís cívic
El president de la Comunitat Jueva d’Alacant, José Benatar, ha destacat que ‘la memòria és una ferramenta fonamental però no suficient’ per a combatre l’antisemitisme, ‘que seguix molt present a Europa i en bona part del món’. Al seu juí, ‘recordar junts és un compromís amb la dignitat i un homenatge a totes la persones perseguides simplement per les seues idees i identitat’. El missatge ha subratllat que la memòria, per si sola, ha d’acompanyar-se d’accions i vigilància social per a frenar discursos d’odi.
Al seu torn, el vicepresident de l’entitat, Leonardo Azubel, ha insistit que l’Holocaust ‘no va començar en els camps d’extermini nazis sinó anys arrere amb les paraules, l’odi i l’assenyalament dels jueus, que també van patir el linxament públic de veïns del carrer, que no eren militars alemanys’. La intervenció ha posat el focus en els senyals primerencs d’exclusió i estigmatització, recordant que la violència comença molt abans que els crims massius.
L’acte ha comptat amb la participació del quartet de corda del Conservatori Superior de Música i s’ha iniciat amb l’encesa de ciris per part dels portaveus dels grups municipals i de la regidora de Cultura. Les veles s’han dedicat als sis milions de jueus exterminats pels nazis, al milió i mig de xiquets assassinats en les cambres de gas, a les víctimes espanyoles, a tots els col·lectius perseguits per aquell règim i als supervivents que van refer les seues vides. La combinació de música i silenci ha reforçat el caràcter simbòlic de la cerimònia.
Escoles i entitats se sumen
A l’homenatge s’han sumat alumnes del col·legi Aire Lliure, que han destacat que el record i el reconeixement ‘són clau per a tancar ferides i avançar com a societat’. La presència estudiantil ha mostrat la voluntat de traslladar les lliçons del passat a les noves generacions, integrant la memòria en l’educació.
Així mateix, la professora del col·legi Immaculada Jesuïtes, Mónica Sánchez, ha llegit en nom de l’alumnat un manifest contra la violència i en defensa de la pau. A més de representants dels grups municipals, a excepció d’EU-Podem, el Saló Blau ha comptat amb la presència del coronel de la Guàrdia Civil, Francisco Poyatos, i de la Bellea del Foc, Adriana Vico, entre altres representants d’institucions i associacions alacantines. La diversitat d’assistents ha remarcat el consens entorn de la memòria de l’Holocaust i el compromís comú enfront de l’odi i la discriminació.
