L’Ajuntament de Paiporta ha celebrat una trobada oberta en el qual personal tècnic de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha explicat les actuacions ja executades i els projectes previstos en el barranc de Poio, emmarcats en el Pla de recuperació i millora de la resiliència enfront d’inundacions després de la DANA. La sessió ha inclòs un ampli torn de preguntes en el qual la ciutadania ha plantejat dubtes i propostes durant més de dos hores.
Han intervingut Teodoro Estrela, adjunt a la Presidència de la CHJ, i Ignacio Valero, cap de l’àrea del Servici del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica, per a presentar l’estat dels treballs i el full de ruta. L’alcalde, Vicent Ciscar, va subratllar que ‘estes actuacions són fonamentals per a continuar avançant en seguretat i resiliència com a comunitat’ i va defendre que ‘la intenció d’esta trobada és informar amb transparència, escoltar els veïns i veïnes i resoldre tots els dubtes que puguen sorgir’. La comissionada del Govern per a la reconstrucció després de la DANA, Zulima Pérez, va destacar que ‘des de l’Administració és fonamental generar estos espais de diàleg amb la ciutadania i els col·lectius afectats’.
Accions de recuperació i millora
La presentació ha començat amb una simulació hidràulica de l’episodi del 29 d’octubre de 2024, una ferramenta que permet reconstruir com va avançar l’avinguda, identificar punts crítics i dimensionar millor les solucions. Amb eixa anàlisi es prioritzen intervencions allí on l’aigua va aconseguir majors nivells o va concentrar més velocitat, per a reduir riscos en futurs temporals.
Segons va detallar Estrela, el Pla de Recuperació i Millora s’articula en dos eixos: d’una banda, obres de recuperació, sanejament i depuració; per un altre, mesures específiques per a reforçar la resiliència del territori. El primer bloc perseguix reparar danys i restituir la funcionalitat de les infraestructures hidràuliques, mentres que el segon busca reduir l’exposició, la vulnerabilitat i la perillositat associada a pluges intenses.
Promogut pel Ministeri per a la Transició Ecològica, el document va ser sotmés a consulta pública abans de l’estiu i va rebre més d’un centenar d’al·legacions. Eixa participació ha ajudat a ajustar l’abast de les actuacions i a prioritzar solucions d’acord amb les necessitats locals.
Obres executades i pròximes mesures
En les actuacions de recuperació ja executades per la CHJ, s’ha intervingut en 2,5 quilòmetres del llit del barranc, organitzats per trams, amb un pressupost aproximat de 5 milions i un grau d’execució superior al 50%. Els treballs se centren en estabilitzar el llit, revisar les infraestructures existents i millorar la capacitat hidràulica, amb l’objectiu que el barranc evacue l’aigua amb major seguretat en episodis de pluja intensa.
Estes labors, actualment en un estat molt avançat, contribuïxen a disminuir erosions i obstruccions, a corregir punts on l’aigua perd secció útil i a accelerar el seu desguàs. Amb això s’aspira a rebaixar l’altura i la velocitat del flux en els trams que afecten a Paiporta, reduint els danys directes en carrers, vivendes i equipaments.
Quant a les actuacions previstes, el Pla fixa tres línies de treball complementàries: reduir l’exposició a les inundacions, reduir la vulnerabilitat i disminuir la perillositat. En este marc s’ha explicat el Programa d’adaptació al risc d’inundació en edificis i vivendes, actualment en tramitació mitjançant Reial decret, amb una inversió global de 60 milions, dels quals 2,8 correspondrien a Paiporta. Entre les accions subvencionables es contemplen equipaments i materials per a impedir l’entrada d’aigua o facilitar la seua evacuació, l’adaptació d’edificis al risc, la implantació de plans municipals i sistemes d’alerta primerenca, la protecció d’instal·lacions ramaderes i l’adquisició de terrenys i edificacions afectades per la DANA.
El Pla inclou també mesurades per a reduir la perillositat hidràulica mitjançant zones d’emmagatzematge i acumulació controlada de l’aigua repartides per la conca. Estes àrees permeten laminar les avingudes, disminuir els cabals que avancen aigües avall i moderar la velocitat del corrent, la qual cosa reduïx l’impacte en cas de nous episodis extrems.
